Page 5 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Pròleg

Ara fa escassament un any acabava el pròleg del 5è volum d'aquesta col .lec-
ció, Història urbana de Girona. Reconstrucció cartogràfica de la ciutat,
fent esment del compromís municipal de continuar publicant els futurs treballs
elaborats pel Grup d'Estudis d'Història Urbana de Girona (EHU) i evidenciant
la nostra gratitud a Josep Canal, Eduard Canal, Josep M. Nolla i Jordi Sagrera
per haver convertit la nostra ciutat en un objectiu de recerca innovador, conti-
nuat i constant.
En aquest sisè volum de la col•lecció, els autors segueixen investigant un perí-
ode remot i, fins que ells no hi han dedicat la seva atenció, molt desconegut de
la nostra ciutat. Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la
ciutat antiga a l'època medieval (II), és un treball presentat en dues parts. En la
primera ja publicada l'anàlisi se centrava en exposar-nos la història de la ciutat
en el període que abraça els segles VIII a XI i n'evidenciava amb detall els seus
aspectes territorials i urbanístics.
Però òbviament i com passa sempre, o millor dit, sempre que la recerca és rea-
litzada amb el rigor i la professionalitat com la que aquest cas demostra abasta-
ment, a mesura que els coneixements avancen augmenten també les possibilitats
que aquells fets i conceptes que no tenien prou nitidesa inicial adquireixin la sufi-
cient claredat i carta de naturalesa com per ser explicats.
Les pàgines que segueixen ens informen, amb una precisió insòlita per l'èpo-
ca a la qual es refereixen, de quina era la situació de Girona i el seu entorn
durant els anys que les nostres terres eren el cap de frontera entre els mons fran-
cocristià i araboandalusí, o de com una vegada superada aquesta etapa, l'autori-
tat episcopal decideix bastir, dins dels murs de la ciutat, una nova catedral al lloc
de Santa Maria. Una ciutat que s'anava organitzant inicialment entorn d'un siste-
ma de govern controlat per comtes i bisbes i que a final de l'època estudiada han
de cedir espai a la noblesa laica i clerical.
Més enllà d'aquestes anàlisis estructurals, el llibre també ens dóna pistes de la
vida de cada dia dels nostres avantpassats i de les seves activitats econòmiques
que giraven entorn del món agrícola, el mercat i les activitats vinculades a l'e-
nergia hidràulica. 1 de com aquesta ciutat acollia ja una comunitat jueva que no
serà fins molts segles després que es veurà obligada a marxar-ne.
Imagineu-vos què suposa per a una ciutat tenir gairebé 700 pàgines impreses
que analitzen una època que se situa més de mil anys enrere a la nostra. ¿Per