Page 9 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

El domini episcopal de Celrà entre els segles IX i XI
Un model evolutiu de domini fiscal al segle IX, esdevingut alou episcopal al segle X i castrum feudal a 1'XI . 157
L'arqueologia de l'antiguitat tardana a Celrà ............................................... 157
Elsorígens fiscals de Celrà al segle IX ............. ...................................... 158
L'alou episcopal de Celrà al segle X i principi de IXI ....................................... 160
La intromissió dels senyors de Cervià .................................................... 161
La crisi feudal de mitjan segle XI: guerres, convenis i juraments ............................... 163
Lafeudalització del poder episcopal ............................................ ........ 164
Conclusions . .................... .................................. . 165
Els senyors de Fornells en el segle XI
La formació d'un domini castral al comtat de Girona ......................................... 167
Els primers magnats i alous de Fornells a començament del segle XI ........................... 167
Gausfred Llong i els alous de Fornells ................................................... 168
Elsvescomtes de Cardona a Fornells ................................................... 170
BernatRovira, tronc de la nissaga dels Fornells ............................................ 171
La naturalesa dels alous altmedievals: el cas de Fornells ..................................... 173
Els Ermengols de Fornells i el seu castrum a mitjan segle XI .................................. 174
HugGuillem de Fornells i les disputes comtals ............................................ 176
Els fills d'Hug Guillem de Fornells: Ramon de Fornells i l'abat Berenguer ................ ....... 178
Conclusions ...................................... ................................. . 180
Aloersi senyors del terme i castre de Fornells ........ .. ..... .......................... 180
Parietes Rufini
Les transformacions d'un domini episcopal de l'entorn de Girona en l'alta edat mitja (s. IX-XI) ......... 181
El benefici episcopal de Parietes Rufini en el segle IX ......................... ............. 181
L'alou episcopal i la seva fragmentació en el segle X ................................ ....... 184
La feudalització en els segles XI i XII ........ ................ ... 190
Conclusions ............... ................ ....... ..................... 192
Apèndix: Parets Rufí i termes segregats en documents altmedievals ... ............... 193
La vall d'Aro entre els segles IX i XI
Del fiscum reial del segle IX a la fragmentació feudal de l'XI .................................... 197
El terme reial i episcopal de la vall d'Aro a la darreria del segle IX ............................. 197
Les possessions comtals en la primera meitat del segle X ................................ ... 200
Elcenobi de Sant Feliu de Guíxols en el segle X .................. ........................ 203
La feudalització dels dominis en el segle XI: comtes, bisbes, abats i magnats laics ................. 206
Conclusions ..... .......... .......................... ... 211
Les vil•les i els vilars altmedievals del territori del comtat de Girona (s. IX-X)
Orígens, estructura, descripció i cartografia dels termes locals a les contrades gironines en època carolíngia 213
Els problemes arqueològics de les vil•les i els vilars altmedievals ............................. 214
Antiguitat, funció i govern de les vil les .... .. . ....... .......... . .................... 217
Difusió i límits de les vil-les abans de l'any 1000 . .......... ........... ................... 221
L'origen de les vil les altmedievals: certeses i hipòtesis ..................................... 223
Distribuciógeogràfica: les vil-les septentrionals ............................................ 226
Els termes meridionals del comtat ...................................................... 229
Importància de vil-les i vilars en el poblament històric del territori gironí ...................... 232
Conclusions ........ ............................ 233
Apèndix: Inventari de les vil-les i vilars del comtat de Girona (fins al 1020) ........ ................ 234
Vegueria i vall al comtat de Girona
Continuïtat i canvi de les estructures territorials i el seu govern entre l'antiguitat tardana i el segle XI .... 245
Elsvicaris i llur origen administratiu .............................................. ....... 245
Les vegueries i llurs precedents ..................................................... 247
Les valls o vegueries a la Girona carolíngia ........... .... 247
Conclusions .......... ......... ........... ............... .. .......... 251
Bibliografia ............... .... ......................... ........ 253
Resumen ..................... ............................................ ........... 261
Abstract ............................................................................... 264