Page 13 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

monialitzaren llur poder a les darreries del segle. Però també resulta significativa llur
transferència a mans episcopals a principi del segle X, un nou poder que pogué resistir
les escomeses feudals a mitjan segle XI i evolucionà cap a fórmules de govern castrals i
feudals des d'aleshores.
Els senyors de Fornells en el segle XL La formació d'un domini castral al comtat de
Girona. El naixement i les vicissituds d'un terme castral a la primera meitat del segle XI
i de la nissaga que el va bastir. Dels alous laics i eclesiàstics inicials al castell termenat,
i els compromisos i les limitacions dels seus senyors amb el poder comtal enmig de les
convulsions feudals de mitjan segle.
Parietes Ruffini. Les transformacions d'un domini episcopal de l'entorn de Girona en
l'alta edat mitjana (S. IX-XI). Un domini fiscal de Carlemany transferit als bisbes poc
després de la presa de Girona; la seva transformació en alou episcopal i les disputes ins-
titucionals al segle X; la fragmentació territorial amb els beneficis atorgats als fideles i la
divisió patrimonial entre Sant Feliu i Santa Maria. La feudalització des del segle XI i els
batlles-feudataris.
La Vall d'Aro entre els segles IX i XI. Del fisc reial del segle IX a la fragmentació feu
La Vall constitueix un exemple, gairebé arquetípic, de l'evolució política alt -dal de l'XL
terme del fisc reial és atorgat al bisbe de Girona a la fi del segle IX, però -medieval: un
les intromissions comtals des de principi del segle X, afegides a la creació del monestir
de Sant Feliu de Guíxols, tendeixen a fragmentar l'autoritat. L'aparició dels senyors de
Pals des de principi del segle XI, i poc després l'aixecament del castell de Benedormiens
amb els seus feudataris, consolidaran la nova organització feudal.
Les vil•les i els vilars altmedievals del territori del comtat de Girona (segles IX-X).
Anàlisi, descripció i cartografia del poblament i organització administrativa local del terri-
tori gironí, estructurat totalment en vil-les, amb referències als seus possibles orígens. Els
termes locals presenten una distribució que permet identificar algunes característiques
de l'organització política durant l'alta edat mitjana.
Vegueria i Vall al comtat de Girona. Continuïtat i canvi de les estructures territorials
i el seu govern entre l'antiguitat tardana i el segle XI. En gran mesura, les estructures
territorials locals intermèdies procedents del món carolingi —la villa i la Vall o vegueria
—experimenten
decadència i transformacions en profit de la parròquia i el castre a partir
del segle XI. Especialment interessant és l'estudi del nivell intermedi que informa sobre
el protagonisme creixent de la noblesa territorial.