Page 17 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Carlemany i la seva expedició a Saragossa de 778 i esmenta: "(..)Solinoam (Sulaiman)
duc dels sarrains, que regia les ciutats de Barcelona i de Girona(...)" (Abadal 1986, 40);
el títol de dux, propi de la jerarquia administrativa de tradició romana, era utilitzat pel
cronista franc per referir-se a les seves funcions principalment militars. La segona font,
en referir-se als mateixos esdeveniments, diu que Carlemany (...)rebé ostatges
d'Hispània, de les ciutats d'Abi Taurus i d'Abilarbí (Sulaiman ibn al-Arabi) que són les
anomenades d'Osca i Barcelona i Girona(...) (Abadal 1986, 43). D'altra banda, aquesta
atribució del govern de Girona a Sulaiman sembla una deducció lògica si pensem que
el càrrec de valí que ostentava Sulaiman era equivalent a governador d'un territori
extens, amb comandament sobre diverses ciutats i districtes. Tampoc hem d'oblidar que
en els darrers anys abans de la conquesta franca, Barcelona i Girona apareixen fortament
vinculades als seus dos fills, Aixun i Matruh, com veurem tot seguit.

Estructures administratives andalusines: Palaus i Palols?

En relació a la possible existència d'un sistema administratiu, i potser també militar,
dels musulmans a les contrades gironines, no podem oblidar el que ha dit Ramon Martí
sobre aquesta qüestió i que nosaltres desenvoluparem ara en relació a Girona.
L'existència de nombroses poblacions, veïnats i masos actuals, anomenats Palaus i Palols,
molt abundants a la Catalunya Vella —especialment prop de Girona i Barcelona— sovint
ja documentades en els segles IX i X amb els topònims de Palatio i Palatiolo, ha estat
interpretada per Martí com un testimoni toponímic, encara sense confirmació arqueolò-
gica suficient, però amb indicis documentals significatius de l'existència d'una xarxa de
centres administratius i fiscals, dits balads, organitzats des de la conquesta islàmica o poc
després, situats sovint sobre les principals vies de comunicació —en àrab balad significa
calçada o carretera empedrada—; els àrabs segurament agafaren aquest nom i l'arabitza-
ren després de la conquesta de l'Orient bizantí en el segle VII, en qué els palatia eren
abundants i la institució era ben vigent en època omeia, des de final del segle VII. Fins
ara aquesta hipòtesi no es pot recolzar en cap altre fonament que la toponímia, ja que
no tenim cap rastre arqueològic andalusí a les comarques gironines, però cal prendre
nota de la recerca arqueològica extensiva duta a terme per Ramon Martí i els seus
col•laboradors al Berguedà, on han documentat dues dotzenes d'hàbitats i nuclis fortifi-
cats amb una presència significativa de fins a nou palaus i restes de ceràmica dels
segles VIII-IX, època de domini andalusí a la contrada (Camprubí et al. en premsa).
D'acord amb les noves conclusions, els Palatia correspondrien al segle VIII, una crono-
logia ajustada també a la presència andalusina a les terres gironines.
Molts d'aquests Palaus i Palols gironins es localitzen a prop de les principals vies de
comunicació antigues, la via Augusta, la via de Girona a Empúries, la de Besalú a
Empúries, de Girona a Vic..., però també en l'entorn de les dues capitals —Gerunda i
Emporiae— i al llarg dels eixos fluvials de la Muga, el Fluvià i el Ter. En aquest sentit hem
de fer notar que Palau-sacosta, situada al sud de Girona i travessada per la via Augusta,
era escrita amb el nom de Palaz i Palat a diversos documents dels segles X i XI; molt
més semblants, fonèticament parlant, al citat balad àrab que no pas al palatium llatí. En
general, els Palaus i Palols presenten una distribució força equilibrada: abunden a les
planes i gairebé són absents de les muntanyes.
Al territori antic de Girona-Besalú i Empúries-Peralada podem documentar més de
quaranta Palaus i Palols —sense tenir en compte els microtopònims—, uns vint dels quals
identificats en la primerenca documentació carolíngia dels segles IX i X i altres amb una
toponimia més tardana o bé amb restes arqueològiques significatives, tot i de difícil data-