Page 12 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

L'aixopluc del bisbe. Adroer, Bonadona i Ponç, una família de la noblesa gironina
entre els segles X i XI. Al caliu de l'autoritat dels bisbes, una nissaga de fidels es benefi-
cià de les donacions de possessions episcopals al voltant de Girona des de comença-
ment del segle X. Sobrevisqueren i s'adaptaren a la crisi feudal i mitjançant una hàbil
política matrimonial esdevingueren senyors castrals en el segle XI.
El terme de Girona i els seus límits en l'alta edat mitjana (S. IX-XI). Una descripció
topogràfica i administrativa del terme de la Girona altmedieval. Des de l'antiguitat tar-
dana la ciutat es troba envoltada per un cinyell de vil-les que s'acosten fins ben a prop
de les muralles. El terme urbà fora murs es limita principalment a petits espais a nord i
sud, limitats pel puig Aguilar i el de Miralles, a l'est, i els rius Onyar i Ter, a l'oest.
L'activitat econòmica i la fiscalitat a la Girona altmedieval. Permanències i canvis
de les estructures econòmiques tardoantigues. L'activitat econòmica altmedieval es con-
centra en els serveis relacionats amb les funcions de fiscalitat, de mercat i de consum
pròpies d'una capital episcopal i comtal. Igualment són importants les activitats agràries
de molts ciutadans en un entorn dominat per una economia hidràulica.
La catedral i Girona. L'entrada del complex episcopal intramurs entre els segles VIII
i XI. Des de la segona meitat del segle X l'autoritat episcopal pren la decisió de traslla-
dar tot el complex episcopal intramurs i bastir una nova catedral al lloc de Santa Maria.
El procés fou llarg, car si l'aixecament del xenodoquium i el palau del bisbe semblen
ràpids, l'aixecament de la nova seu no avançà fins al suport decisiu de la comtessa
Ermessenda, mentre la canònica avança més lentament i no sembla culminada abans del
segle XII.
El poder a Girona a mitjan segle XI. La nova estructura de l'ordenament polític en
una ciutat en procés defeudalització. La crisi política de mitjan segle XI accelerà la defi-
nició d'un nou sistema de govern, on comtes i bisbes cedeixen poder i feus a la noble-
sa laica i clerical. El creixent paper dels tres castells urbans i de la canònica episcopal
en són el millor exemple i els feus urbans i suburbans seran la penyora de les noves
xarxes de fidelitat.
Sant Feliu de Girona (S.IX-XI). Una seu episcopal esdevinguda abadia canonical. El
paper de Sant Feliu com a seu episcopal extramurs resultà qüestionat després dels esde-
veniments bèl-lics de la fi del segle VIII que imposaren un segon temple episcopal intra-
murs, progressivament dominant. A les darreries del segle X Sant Feliu perd definitiva-
ment la seva condició episcopal i adquireix la d'abadia canonical, mitjançant un procés
de divisió del patrimoni amb la seu de Santa Maria, que va durar gran part del segle XI.
Els castlans de la Gironella en el segle XI. La força d'una nissaga de feudataris com-
tals a Girona (1018-1134). Des de principi del segle XI notem l'emergència d'un tipus
de noble gironí fadristern que devia el seu ascens a la fidelitat envers els comtes i mit-
jançant la funció de vicaris comtals, des de la segona meitat del segle, es beneficiaren de
la castellania de la Gironella i de molts feus d'origen fiscal al voltant de la ciutat.
Els jueus a la Girona altmedieval (S.IX-XI). Consolidació i problemàtica d'una
minoria religiosa. La presència d'una comunitat hebrea a Girona es fa palesa des de la
fi del segle IX, encara que probablement sigui molt anterior. La documentació dels segles
X i XI permet afirmar la seva organització i la relació amb les autoritats públiques, però
també indica l'existència d'un corrent antisemita, preferentment eclesiàstic, i apunta indi-
cis de jueus conversos que ocuparien llocs significatius dins la comunitat cristiana.
El domini episcopal de Celrà entre els segles IX i XL Un model evolutiu de domini
fiscal al segle IX esdevingut alou episcopal al X i castrum feudal a 1'XI. Celrà és un
model significatiu de com la naturalesa pública o fiscal de molts termes al segle IX evo-
lucionà cap a dominis o alous privats un cop les nissagues comtals assentaren i patri-