Page 11 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Introducció

Si el lector ha tingut ocasió, i ganes, de llegir el volum anterior d'aquest llibre s'hau-
rà trobat amb un text organitzat en sis capítols; un primer de pròpiament històric –una
història de la ciutat al llarg de prop de tres segles–, i uns altres cinc on dominaven els
aspectes urbanístics i territorials: els suburbis, les muralles i l'interior urbà primerament,
i la seva àrea d'influència –les vil les del voltant– després. No hi ha dubte que aquest
treball ens ha ajudat a desvelar moltes de les claus del desenvolupament i les transfor-
macions d'una ciutat altmedieval entre els segles VIII i XI.
Però també és cert que a mesura que avançàvem en l'estudi es feien evidents tota una
colla d'aspectes i conceptes que per la mateixa naturalesa del treball anaven quedant
marginats o limitats. Institucions, nissagues i personatges, fets polítics, econòmics i
socials, o unitats i estructures administratives, que havien tingut un tractament episòdic
i puntual en el primer volum, sempre en funció del plantejament general del text, ana-
ven adquirint una consistència més gran i resultava evident que era gairebé obligatori
llur desenvolupament específic.
D'altra banda, resultava que la mateixa elaboració del primer volum obria noves refle-
xions i perspectives sobre aspectes generals del període que no estaven previstos quan rea-
litzàrem el pla general inicial. Per exemple, l'estudi d'entitats locals com Celrà o Fornells,
un cop integrat en el marc general evolutiu de tot el territori, oferia la possibilitat d'apro-
fundir en qüestions com l'evolució dels termes fiscals o públics cap a les senyories feudals,
en el primer cas, o la formació dels dominis castrals en el segon. Igualment, l'anàlisi d'ins-
titucions religioses cabdals com la seu de Santa Maria o Sant Feliu podia enriquir-se amb
una anàlisi més específica, especialment en el segon cas, en què la seva constitució com a
abadia canonical podia aclarir-se amb les aportacions obtingudes amb alguns dels resultats
del primer volum. També podíem aprofundir en els conflictes i canvis en les relacions de
poder entre les institucions que participaven en el govern, com ara els comtes, els bisbes
i els canonges. Pel que fa a la ciutat considerada estrictament, el coneixement de les uni-
tats territorials podia facilitar-ne la delimitació administrativa, mentre que l'anàlisi de les
noves estructures nascudes de l'anomenada "mutació feudal" de mitjan segle XI podia acla-
rir les característiques de les noves formes de poder articulades aleshores. Tampoc podíem
oblidar els anys clau de final del segle VIII, quan Girona se situà en els límits entre el món
cristià i musulmà, amb tot el que això va significar de canvis geopolítics i topogràfics.
Tot plegat ens porta a oferir als lectors en general, i més concretament als gironins,
un segon volum on podran aprofundir en aquestes qüestions més especifiques que acla-
reixen una mica la dinàmica d'una societat de l'antiguitat tardana, hereva de les tradi-
cions romanes, en el seu trànsit cap a l'època que avui coneixem com el món medieval.
Heus ací un petit resum d'allò que el lector trobarà a les pàgines següents:
Girona entre l'Islam i Carlemany. Els canvis geopoütics d'una ciutat de frontera
(759-801). Els anys compresos entre l'arribada dels francs als Pirineus i la presa de
Barcelona per Lluís d'Aquitània durant els quals Girona fou el cap de frontera entre els
móns francocristià i araboandalusí. Una posició estratègica que modificà aspectes rele-
vants de l'urbanisme gironí com la catedral o les muralles.
Conflictes comtes-bisbes a Girona en el segon quart del segle IX. La disputa dels bene-
ficis fiscals com a indici de la descomposició de l'estat carolingi a terres de Girona. Els
comtes com Bernat de Septimània o Berenguer de Tolosa i els seus conflictes amb els
bisbes Guimer o Gotmar protagonitzen la crisi del sistema de govern carolingi manifes-
tat en les disputes pels dominis fiscals, les vil-les i llurs drets públics, utilitzats per com-
prar fidelitats.