Page 7 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Índex

Introducció ....... .... ....................................................... 9
Girona: entre l'Islam i Carlemany

Elscanvis geopolítics d'una ciutat de frontera (759-801) ......................................... . 13

Girona, cap de la frontera musulmana .. .. .... ........................................ 13
Estructures administratives andalusines: Palaus i Palols? ............. . 15
Elsfrancs i la frontera dels Pirineus ............................ ...................... . 20
Els musulmans de Girona, l'expedició de Carlemany i els hispans . ........................... . 20
Les nissagues àrabs de la frontera gironina ............................................... 23

Elsfrancs i la presa de Girona l'any 785 ................................................. 26
Girona, cap de la frontera carolíngia ......... . ...................... 29
Conclusions ............................ .... .......... ... ................. 32
Conflictes comtes-bisbes a Girona al segon quart del segle IX
La disputa dels beneficis fiscals com a indici de la descomposició de l'estat carolingi a les terres de Girona . . 33
Els hereus de sant Guillem de Tolosa (fins al 827) ................................ . 34
Ascens i caiguda de Gaucelm i Bernat de Septimània (828-832) .......................... .... . 36

Berenguer de Tolosa i el bisbe Guimer (832-835) .. . 38
El retorn de Bernat de Septimània i les relacions amb el bisbe Gotmar (835-844) ................ 39

Ascens i eclipsi d'un nou casal: Sunifred de Cerdanya i la revolta de Guillem, fill de Bernat de Septimània 41
Conclusions ............................ ...... 43
L'aixopluc del bisbe
Adroer, Bonadona i Penç. Una família de la noblesa gironina als segles X-XI ................ . . 45

Els preceptes reials del 922 al bisbe Guiu i el fidel Adroer .................................... 45
Bonadona i Eldefred, una parella de la segona meitat del segle X ............................. 47

Riqueri la dotació de la cabiscolia de la Seu .............................................. 49
Bonadonai Ermengarda al Pla de Girona ............................................ 50
Els hereus de Bonadona i Eldefred (I): els senyors de Salzet i de Monells ................... . 52
Els hereus d'Eldefred i Bonadona (II): els cabiscols Ponç i Joan .............. 53
Conclusions ... .......................... ..... .............. 54
El terme de Girona i els seus limits en l'alta edat mitjana (s. IX-XI)
Una descripció topogràfica i administrativa del terme de la Girona altmedieval ................ .... . 57
Els termes de Girona ....... ......... .. . . 57

Els espais suburbans dins el terme de Girona ................ ............ 60

Elslímits orientals ............................................... . 63
Elslímits occidentals ......................................................... ....... 66

El límit septentrional .... ...................... .................................. . 67

Lapeivivència dels límits altmedievals ................................................... 69
El govern de la ciutat abans del segle XI ................... ............................. . 69
Conclusions ... .................. ..... ...... .................. 70
Les activitats econòmiques i la fiscalitat a la Girona altmedieval (S. IX-XI)
Permanència i canvi de les estructures econòmiques tardoantigues en la ciutat altmedieval ....... 73
Ciutat tributària o ciutat mercantil? ... .............. ..... . 74
Ciutat i activitat agrària ................................. .. ..... . 79

Activitatsurbanes i tributació ................................................ 80
Conclusions ................................................................ ....... 84