Page 21 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

dien de la part del fisc reial esdevinguda benefici comtal o episcopal en el segle IX i
convertida en alous comtals i episcopals apropiats per aquests en el X. Podem defensar,
per tant, l'origen públic o fiscal de gran part dels Palaus i Palols de les contrades giro-
nines. Al nostre parer poden haver tingut el seu origen en la conquesta carolíngia a la
fi del segle VIII, quan els dominis fiscals de l'estat andalusí devien passar al poder caro-
lingi, però també pot ser que els seus orígens siguin encara més antics.

Aquest paper fiscal dels Palaus i Palols andalusins pot haver-se perllongat en segles
posteriors. En referir-se al vilar de Palol d'Amunt, un dels pocs situats al nord dels
Pirineus, a la proximitat d'Elna, citat repetidament com a possessió comtal en el segle IX,
Pere Ponsich comenta "(...)sembla haver presentat un interès econòmic especial i hom
pot sospitar que era utilitzat com a dipòsit per als productes del Conflent, venuts o bes-
canviats amb els del Rosselló al mercat públic d'Elna(..)" (Ponsich 1994, 14-15). Aquest
Palol va formar part de la dotació comtal rossellonesa —primer com a benefici i després
com a alou— des de mitjan segle IX i principi del X, car primer fou de Rotruda, filla del
comte Berà, després el comprà el comte Miró de Rosselló i Conflent i finalment passà a
la seu d'Elna per donació del comte Benció (Marca 1688, ap. XLIII, LXII, LXVI).

Aquests Palaus i Palols han proporcionat, moltes vegades, troballes arqueològiques
alguns cops poc clares i en altres ocasions amb possibilitat de provar una ocupació signi-
ficativa i continuada durant la baixa antiguitat i l'alta edat mitjana. Si a tall d'exemple donem
un cop d'ull als descobriments inventariats en la Carta arqueològica, publicada el 1984,
detectem troballes a Palau de Santa Eulàlia poc significatives (Nolla i Casas 1984, 86-87); tal
com passa també a Palau Borrell (Viladamat) (Nolla i Casas 1984, 111); a Palol Sabaldòria
(Vilafant) amb l'existència d'unes sitges de poca entitat i, ara, desaparegudes (Nolla i Casas
1984, 117); a Pla de Palol (Castell-Platja d'Aro), on existí una imponent uilla que perdurà
com a mínim fins al primer quart/primer terç del segle VI (Nolla (ed.) 2002, 227-238);
Palamós, amb troballes diverses i on, pel nostre interès, recordaríem les notícies referents
a Sant Esteve, tardanes (Nolla i Casas 1984, 137-138); Palau-sator, amb un valuós cementi-
ri a cavall entre l'antiguitat tardana i l'alta edat mitjana (Nolla i Casas 1984, 138); el Palau,
a Vila-romà, amb evidències fermes d'un establiment rural d'aquella época (Nolla i Casas
1984, 138); el Palau, als límits entre Torroella de Montgrí i l'Escala, un lloc extraordinari i
poc conegut en detall (Nolla i Casas 1984, 157); mas Palau, a Banyoles, dubtós (Nolla i
Casas 1984, 161); Palau-sacosta, a Girona, amb indicis molt valuosos de perduració i con-
tinuïtat (Nolla i Casas 1984, 171-178; Nolla i Sureda 1999, 50-52), o les troballes disperses
de Palol de Revardit (Nolla i Casas 1984, 189-191). En cap cas, tanmateix, ha estat possible
una exploració extensiva i profunda del lloc si no és a pla de Palol on l'abandonament de
la villa s'explica més com un trasllat a l'interior tot defugint la proximitat del mar, o a Palol
Sabaldòria (Burch, Nolla i Sagrera 2002, 377-380), on existeix una magnífica església pre-
romànica que caldria excavar i unes restes notables d'una fortificació de blocs grans de
sorrenca reutilitzats i, preferentment, petit carreuat i morter de calç que recorden la factu-
ra del castell dels Moros, a les Cluses, o el castellum de Sant Julià de Ramis, que hauria
estat el punt de partida del castell medieval, de fabrica clarament diversa. Recordem l'ex-
cepcional situació del lloc, sobre un meandre del riu Manol i controlant la via de Figueres
a Besalú, no gaire lluny del punt de connexió amb l'Augusta. Les dificultats en la definició
del registre arqueològic andalusí en el segle VIII fa difícil trobar, ara com ara, dades con-
cloents sobre la curta etapa islàmica en aquestes contrades; d'altra banda possiblement els
Palaus i Palols islàmics no foren llocs nous, si més no en molts casos: els musulmans pos-
siblement utilitzaren llocs ja existents —uillae visigodes o altres tipus d'establiments—, com
a punts de suport de la seva xarxa administrativa del territori.