Page 76 - Girona abans de Girona, prehistoria.

El canvi del ritual funerari consis-
teix a passar de la inhumació (man-
teniment íntegre del cos del mort)
col.lectiva a la cremació individual
El gran canui del (que es fa conservant les cendres del
mort dins una urna que és enterrada
juntament amb moltes d'altres). D'a-
ritual funerari: questa manera es creen llocs desti-
nats exclusivament a enterrar-hi res-
la incineració tes mortals. Aquests llocs, donades
les seves característiques, són deno-
minats ara pels cientílics «necrópolis
de camps d'urnes».
f + incineració és un riru lunerari La preséncia d'un ritu d'enterra-
.l-rque consisteix en la cremació i ment nou té alguna significació que
desintegració del mort, per enterrar- ens fa suposar un canvi total de men-
lo. icom a lal ritu. respon a unes ceri- talitat en qualsevol societat, ja que la
mónies de carácter religiós segons les postura que l'home pren davant la
creences del moment. L'arqueologia mort és un fet cultural que és difícil
pot observar aquest ritus d'enterra- que sigui transformat. Quan aixó ha
ment segons la cura que ha tingut de passat, podem deduir que hi ha hagut
les cendres. Es a dir, en el cas que les una suplantació: una població nova
cendres hagin estat recollides i prote- que domina l'anterior i que té una
gides dins una urna de cerámica, de
metall o d'algun altre material i que
després hagi estat enterrada -havent
construit de vegades un «monu-
ment)). a tal h-, podrem especificar
que l'home practicava el rirual fune-
rari de la incineració; peró podem
acceptar també que a vegades les cen-
dres resultants de la cremació del
cadáver eren escampades i emporta-
des pel vent, o bé enterrades per l'ho-
me directament a la terra. En aquest
últim cas, difícilment en podem saber
alguna cosa.

D'esquerra a dreta: moment de la
trcballa d'una urna amb cendres
humanes, quan es leien e/s plsos a/
Pla de I'Hotta; l'urna, tal com va set
trcbada, ¡un cop reconstruida.

,.7¡[.: