Page 77 - Girona abans de Girona, prehistoria.

actitud dife¡ent davant la mort. sar que devien practicar la pnmera
Quina repercussió tingué aixó en fase de la incineració, sense protegir
el Pla de Girona, o quines són les ni guardar culosament les cendres.
seves manifestacions? No ho conei- D'época ibérica antiga (550-500
xem. Només podem referir-nos als aC), tenim notícies de l'existéncia
teffitoris veins de l'Empordá com a d'uná necrópolis d'incineració a Sar-
manifestacions més antigues, tals com riá de Dalt, sota la vil.la romana del
les necrópo1is dAgullana, d'Espolla Pla de l'Horta. Les restes dels morts,
o del Port de la Selva, durant els formades per ossos molt calcinats,
segles IX-VIII aC. Sabem també que producte d'una forta cremació, foren
aquest ritu estava totalment escam- col.locades en urnes cerámiques fetes
pat per tot Catalunya a 1a darreria del al torn i pintades de color marró
s. VII aC, quan s'hi comenqa a elabo- vinós, de la forma dita «d'orelletes»,
rar el ferro. per la forma de les nanses. Aquestes
Concretament, a Girona, l'ocupa- urnes cineráries van cobertes per una
ció de1 Pla i la preséncia d'un mate- tapadora que tanca herméticament,
rial nou com e1 trobat a Bell-lloc del tret que remarca una forta cura ipro-
Pla o a la cova de Can Sant Vicens tecció exagerada de les'¡estes cen-
són indicis repetits que ens porten a droses.
¡elacionar-los amb els canvis del ri- Aquesta práctica funerária fou la
tual funerari. En no saber-se res sobre més corrent, fins a l'arribada a Giro-
les possibles manifestacions funerá- na dels romans, que I'ocuparen i hi
ries d'aquesta gent, perqué no se n'ha introduiien altre cop el ritual de la
trobat cap mostra, només podem pen- inhumació.

§
xl
T
n
fr
I

.1.I§x¡