Page 82 - Girona abans de Girona, prehistoria.
P. 82

restes arqueológiques.  Dins l'Edat
                                                    del Ferro, la població ha passat del
                                                    <<vilatge»  a la construcció  de «poblats»,
                                                    que suposen la construcció de les
                      Cap a la uida                 cases amb estructures  de pedra i un
                                                    pla urbanístic  preconcebut.
                                                        D'aquesta  manera, un pobiat  ibé-
                                  urbana:           ric es caracteritza per un conjunt  de
                                                    cases  que estan construides amb pe-
                           els     poblats          dra, almenys en la seva base, en co-
                                                    municació entre elles mitjangant car-
                                                    rers, places  o zones centrals, d'esplai.
                                                    L'organització  social es fa cada vega-
               I   rraa la iberització s'inicia  la vida  da més protectora  i defensiva,  a causa
              ,¿ lurbana. lnexrstent  en una gran   de la regulació dels sistemes  de pro-
              part de1 teátori catalá en 1'etapa pre-  ducció i de la creatiütat  per a l'acu-
              cedent, a excepció de pocs casos, com  mulació d'excedents.  El treball es dis-
              el de la comarca del Segriá.          tribueix per edats i sexes i també per
                  Davant les exigéncies que crea    classes. Per alirmar la seguretat i la
              una economia  d'excedents, s'observa  defensa, apareixen les castes  guerre-
              un canvi radical en la població,  que  res, i d'elles sorgeix el cap de la tribu.
              passa  d'ésser ramade¡a a agricultora  La muralla  que envolta el poblat va
              avanqada,  i davant la necessitat  de  enganxada  a les cases, i té entrades i
              defensar-se,  situa els seus poblats en  sortides  generals  i torres de defensa
              llocs táctics  primer (Montilivi) i estra-  en els llocs més conflictius.  Es per
              tégics,  emmurallats,  després  (la Cre-  aixó que la majoria dels poblats ibé-
              ueta, Sant Juliá de Ramis).            rics coneguts de les rodalies de Giro-
                  En el móment en qué un grup de     na, igual que a tot Catalunya, es tro-
              famílies comparteixen  amb els seus   ben en llocs alts de fácil defensa  i de
              semblants  un territori  comú,  comen-  difícil accés i amb un domini territo-
              cen a marcar-se  en la població uns rial que permet comunicar-se  amb
              carácters distintius reflectits en les  altres  poblats de l'entorn i defensar











                                                                       Representac¡ó ideal
                                                                       d'un  poblat neol¡tic,
                                                                       segons un dibuix
                                                                       conservat  al Museu
                                                                       d'Arbúcies sobrc el
                                                                       poblat  de Pu¡g del
                                                                       Castellet,  a Lloret  de
                                                                       Mar.
   77   78   79   80   81   82   83   84   85   86   87