Page 83 - Girona abans de Girona, prehistoria.

Les resfes del poblat ¡bér¡c de la
Crcueta patlen clarament de la seva dues vessants. Moltes vegades les ca-
¡m portánc¡a. Fotogratia presa ses estan retallades a la roca per sal-
el 1949.
var els desnivells, i tenen una llar
central o adossada a 1a paret per a
disposar de foc de cuina o de cale-
facció.
No totes les unitats tenen les ma-
teixes característiques funcionals, si-
nó que en trobem de doméstiques, de
magatzem col.lectiu i de llocs de reu-
tota la tribu. Aquella societat igualitá- nió; cada poblat devia estar encarre-
ria d'antany s'ha convertit en una gat de funcions concretes o especí-
societat jerarquitzada. fiques.
L'estructura urbanística de les tri- Entre tot el conjunt de poblats
bus ibériques es caracteritza per la petits i dispersos, en trobem algun de
preséncia de nombrosos poblats pe- grans dimensions, amb muralles ci-
tits i alterosos de fácil defensa i de clópies i torres de defensa.
topografia complicada. La seva es- A la zona de Girona, malgrat po-
tructura és molt senzilla: les unitats der-hi endevinar una estructura ur-
d'habitació o casa són simples, desti- banística ibérica, calen molts esfor-
nades a l'aixopluc, al refugi i a l'em- qos de treball de camp per arribar a
magalzemamenl. i es lroben disposa- demostrar aquesta hipótesi. El poblat
des les unes al costat de les altres, ibéric de la Creueta podria ser el cen-
amb les entrades que es menen a una tre cultural de tota aquesla comuni-
área d'esplai (plaqa) o de comunica- tat, especialment del Pla de Girona.
ció (carrer). Les cases són del tipus de Sant Juliá de Ramis i altres poblats
planta rectangular, amb una habita- que dominen l'Empordá o ef Pla de
ció. o més, i e1s teulats són d'una o Banyoles devien formarun altre nucli.

:"8r.'