Page 88 - Girona abans de Girona, prehistoria.

L'origen dels oficis

Malgrat que el treball de la forja no s'aplica a Girona fns ben en¡rat el s.
V aC, les ne¿:essitats económiques del mommt acceleren la manufacturaeconómiques del moment acceleren la manufactura
V aC, les ne¡:essitats
del ferro í comencen a aparéLxer les pimeres eines aglcoles i ahres
rltysilk, que no tenen per qué ser necessiiriammt d'omammtació ni
bél.lics.
La gran varietat d'eines agrícoles de ferro catalogades en el món iber
classifica aquest poble dins el grup dels agricultors avanqats. en primer
Iloc, pel coneixement que sembla que tenen de I'arada (preséncia de
rastells, relles d aradal, i en segon lloc. per l existéncia d eines
especialitzades per al regadíu (preséncía de llegons).
A la regió de Girona, tmim una yarietat d'eines agicoles i attesanals
de diversos poblats ib¿rics que els situen dins aquesta economia
productiva; s'han trobat relles d'arada ols poblots de la Creueta-Quan; al
Mas Castellar-Pontós; al Puig de Sant Andreu-Ulastret; llegons a Castell-
Porqueres, i al Puig de Sant Andreu; podadores a Sant Julid de Ramis;
aixades, falqs i aixadons a Castell-Porqueres i tot un assortimmt d'eines
diverses al poblat ibéríc d'Ulastret -capital del Baix Empordd-, a
Empúies i a la vil.la iberoromana de Satrii de Dalt, prop de Girona.
Aquestes eines són idéntiques, en forma funció, fins a la mecanització del
i
comp.
La base de la producció agrícola de I'arada es el cereal, i la seva
intervenció repercuteix en la divisió sexual del teball per a una altra
divisió més divenificada i complexa: és l'origen dels ohcis. Ara tots els
instruments agrícoles que es coneixen seran de ferro, abcí com totes
aquelles eines que semiran per treballar la Íusra o la pedra per a fnalitats
doméstiques, per a la construcció, la fusteria o la mineria. La suplantació
t¿cnica de tot aquest instrumenta| abans de pedra, significa que la
població és totalment diferent de I'anterior, més agricultora que ramadera,
mdlgrdt que dquesta última a(tirita¡ continuo essen¡ import(tnt. La
preséncia de la mena d'eines utilitzades fins al s. XWII dC. assegura
l'exisléncia de ferrers en alguns dels poblats catalans, com a Monfjic-
Barcelona, la Torre dels Encantat$ aArenys de Mar; Saíta Coloma de
Gramenel etc., perl encara és prematur assegurar aquesta possibilitat a
la regió de Gitona, per manca de documentació.
Un poble agricubor aydnQat dóna.forcosament una producció
d'excedents i estd obligat a la yenda i a l'emmagafzemament, coses que
oigínen un comerq i una economia de mercats. Aquests excedents no són
pas només alimentaris, sinó també de producció artesanal (cerdmicn,

. - aE.,