Page 91 - Girona abans de Girona, prehistoria.

tiva. Malgrat la posició estratégica de Efectivament, 1'any 1971, Alexan-
1a zona alta de la ciutat, manquen tfo- dre Guillén va trobar, quan excavava
balles més sólides per l'establiment un pou a Santa Eugénia de Ter, un as
ibéric; peró aquesta estrat¿gia la po- ibéric de bronze en 1'anvers del qual
dem trobar també en molts altres hi ha el cap de Pallas Atenea pofant
indrets, com ara les Pedreres, Mont- un casc corinti i visera aixecada. En
juic b el Puig d'en Roca, tots ells turo- el revers hi ha el Pegás amb el cap de
nets amb idéntiques qualitats. En Cabir i a sota la inscripció indigeta
aquells turons on trobem un poblat suara indicada. Aquesta moneda, del
antic, com el de la Creueta o el de s. II aC, va ser comprada pel Centre
Sant Juliá, aquest s'ha conservat grá- d'Investigacions Arqueológiques de
cies al fet,que no s'hi han aixecat la Diputació de Girona i es.conserva
construccions modernes. a la seu d'aquest centre. Es l'única
No obstant aixó, aquesta pobla- moneda ibérica trobada en el territori
ció, que devia circular lliurement pels de l'actual terme municipal de Giro-
planells de Girona, treballant la terra na. De les mateixes característiques,
i passejant els ramats, a la darreria se n'han trobat al poblat de Puig
del s. III aC tenia contactes directes Estanyol.
amb el mercat d'Empúries, com ho <<Gerunda» és un nom pre-romá
assenyala 1a preséncia ja esmentada atribuit segurament a una població
de monedes d'argent amb la inscrip- que habitava les ribes del Ter i de
ció EMfIOPITON (: «d'Empú- l'Onyar i que més tard, ja en época
ries»). Quan Empúries deixa d'en- romana. li fou assignat el nom propi
cunyar moneda de plata de caracte- de la ciutat de Girona. Peró el nom
rístiques gregues, en el s. II aC, encu- «Untikesken», o «dels indigets», apa-
nya moneda de bronze amb la lle- reix en territori gironi abans que l'es-
genda ibérica //?(l (/ U.N.Ti.Ke.S.- mentada «Gerunda». Tots els poblats
Ke.N. : «dels Indicets»), i també ibérics de la rodalia devien compartir
continua manlenint el mateix sis- més aüat el mercat d'Ullastret, ciutat
tema de relació económica amb el indigeta que tenia contactes directes
territori de Girona. amb la ciutat d'Empúries.

I r

r

t'a8g ri