Page 93 - Girona abans de Girona, prehistoria.

de tenir també aquestes característi- d'Osona, amb la capital a <<Ausa>>,
ques. i no podia ser al pendent on es avui Vic.
troba situada alui la ciutat de Giro- El territori de Girona es troba en
na. Aquelles característiques són re- una situació estratégica de camins
petides en els poblats ibérics de Sant que els romans saberen aprohtar. I
Juliá de Ramis i de la Creueta. Per per qué no els ibers? Per qué no pen-
qué no acceptar un dels dos establi- sar que aquest territori dels quatre
ments com un dels poblats ibérics rius,limitat entre SantJuliá de Ramis
propis dels gironins, abans de 1a fun- i la Creueta, no fou utilitzat com a
dació romana de «Gerunda»? A més, zona de pas entre uns i altres, inclo-
no seria pas l'únic cas de canvi de ent-hi els laietans, tribu ibérica as-
lloc, sinó que aixd resultá freqüent sentada al territori de Barcelona? Per
per aquelles ciutats romanes que tin- qué no pensar en un territori sense
gueren una funció clau en la seva fronteres ni controls entrg germans?
orgatització. Finalment, voldríem fer una peti-
Perd a quina tribu ibérica perta- ta al.lusió a les fonts, de les quals la
nyien els habitants del territori giro- més antiga és l'Ora marltima, de RF.
ni? Les fonts escrites i les interpre- Aüé. Es tracta d'un periple del s. VI
tacions modemes donen ordre d'im- aC reescrit per Avié, autor del s. fV
portáncia als indigets, tribu ibérica dC. Per tant, hi ha 900 anys de dife-
assentada a l'Empordá, amb la capi- réncia entre el poema original i l'au-
tal a Empúries, i després als ausetans, tor d'aquest. Vegem el que ens diu del
tribu ibérica instal.lada a la comarca nostre litoral:

Versos 519-525 «...Vénen, després, [a ciutat de Tarragona
i I'assentament plaent dels rics habilants de Barcelona,
perqu¿ un port obre alli uns brasos protectors
i la terra és amarada continuament per le§ aigiie§ dolces.
A continuació es prese¡tet els rudes Ind¡quetes,
gent aquesta dura, gent ferotge en les caces
i a les coves arreláts (pobladors de llocs escarpats)...»

532-533 «... Després d'aixó e/ /iroral indiqu¿tic s'esré,].
fins a la punta do l'elevat Pirineu...»

548-552 «... Perd el tros de terra que es retira des del profund abisme del mar,
primer I'ocuparen, tot sencer,
els Ceretes i els duñ Auso-cerctes.
ara amb un mateix nom, és e, poble dels ibers».

<<Gerundar> és el primer nom his- aC, cap als anys 80-70. Aquest camí és
tóric que coneixem per a la població encara el que s'utilitza per a la comu-
de Girona i que ens ha arribat fins als nicació més directa amb Barcelona i
nostres dies, i per una eüdéncia: la Franga, passant per Figueres, i aques-
urgent necessitat de controlar un ca- ta utilitat, d'rls antiquissim, és la que
mí natural que devia comunicar His- realment doná origen a la ciutat de
pánia, la Gál.lia i Italia, durant el s. I Girona.