Page 90 - Girona abans de Girona, prehistoria.

nes de l'Empordá i de la Selva, i que
fou f inici d'un bentre d'atracció i vin-
cle entre dife¡ents ter¡es, ja que les
Gavarres i les Guilleries impedeixen
El poblament qualsevol tipus de comunicació.
Efectivament, el Pla de Girona
forma part de 1a depressió de la Selva,
ibéric de Girona d'origen lacustre, perd els plans de
Girona foren els primers a dessecar-
se pel fet que els rius adreEaren els
seus cu¡sos actuals i acumularen una
f\rs del Congost fins a Quart d'O- quantitat important d'a1.luvions, com
l-l nyar. i des de Sant Juliá de Ra- ho demostra la preséncia de petjades
mis fins a Llorá, s'ha localitzat una humanes, des del Neolític, vora els
série de jaciments arqueológics de rius. Tot l'emplagament antic es tio-
carácter ibéric que defineixen l'exis- ba, no obstant, a la riba esquerra del
téncia d'una població important an- Ter, og es troben els millors plans de
terior a la fundació romana de Giro- Girona. Aquesta sort no la tingueren
na. «Gerunda». Una bona majoria pas les depressions de l'Empordá i de
d'aErests jaciments foren trobats per la Selva.
F. Riuró i J. Sanz, i n'hem destacat el Pel que fa als origens d'un assen-
del Puig d'en Rottira, a la Creueta, i el tament ibéric pre-romá al lloc on es
del Puig de Sant Julü de Ramis, amb troba situat actualment el barri vell
restes de muralla ciclópia. de Girona, hi ha una impotdncia total
Altres jaciments més allunyats de- per a donar-hi alguna solució posi
üen formar part de la mateixa pobla- Anvers ¡revers d'una dracma grega
ció, com el Puig d'en Carrerica, a Llo- de plata ptocedenl de la seca
rd, el Puig d'Estanyol, al sud de Bes- d'Empúries, trcbada a la Creueta. A
can6, i el Puig d'Ai¡¿, a Amer. Tot aixó la dreta, as de bronze, amb
és suhcient per definir una població llegenda ¡bérica, trobat l'any 1971 a
Santa Eugénia. Es l'ún¡ca moneda
concentrada entre el Pla de Girona i ¡bérica trobada en l'actual terme
el Congost que devia dominarles pla- municipal de G¡rona.