Page 86 - Girona abans de Girona, prehistoria.

realitza algunes campanyes els anys
1964 i t97t.
El recinte ibéric de Sant Juliá,
situat al cim del turó, está defensat
Sant Juliá, naturalment per tres dels seus can-
tons. El cantó NE, d'accés fácil i de
pendent suau, estava defensat per
un hahitacle una muralla, lá qual en alguna part
del seu tram és de caracteristiques
cicldpies. Atenent-nos a les regles ge-
permanent nerals de la urbanització arquitectó-
nica ibérica, en aquesta zona hi deüa
haver l'entrada principal, reforEada
rl N el Puie de Sant Juliá. d'uns 200 amb torres de defensa. Les cases esta-
-Dm. d'alrñua. s'hi establiun poblat ven construides unes al costat de les
ibéric de 7000 m, d'extensió. Aquest altres, separades per parets mitgeres i
tufó s'a19a a la riba esquerra del Ter, excavades al subsóI. per aconseguir
en el punt de1 Congost, i des d'allí es un anivellament normal. Tenien una
dominen les planes de l'Empordá i forma rectangula¡ eren de petites
e1s plans fluvials de Girona. Es un dimensions i constaven d'un sol com-
punt estratégic i zona de pas obligat parliment. dos com a máxim.
al Pla de Gi¡ona i a l'Empordá. Les Separat de1 recinte emmurallat i
¡elacions amb 1es colónies gregues prop $el camí del Pla, a sota el turó,
més importants del Llevant, en época s'hi localitzaren unes quantes sitges
ibérica, «Rhodes» (l'antiga Roses) i (forats excavats a terra i utilitzats per
«Emporion» ('antiga Empúries), sem- a la conservació de1 menjar, especial-
blen eüdents, ja que són visibles des ment cereals i grana. Eren repletes de
del cim de Sant Juliá. recipients cerámics semblants als del
Ja a partir de l'época ibérica Gi- recinte de Sant Juliá. Aquestes foren
rona devia prendre el seu paper im- trobades més tard, i excavades I'any
portant de zona de pas, puix que són 1971 per M. Oliva.
nombroses a tot el voltant les t¡oba- En conclusió, podem dir que Sant
lles superficials d'aquest momentque Juliá correspon a un recinte ibéric,
ho testimonien. De tota manera, Sant emmu¡allat i destinat a la defensa.
Juliá deüa ser el lloc elegit des de 1es per la seva posició estratégica, en l'es-
primeres petjades de l'home fins al tret pas de1 Congost. Aquest recinte
món ibéric, on veiem que els interes- funcionava en coordinació amb d'al-
sos económics del territori han variat t¡es enclavaments ibérics fortilicats
de1 tot. que es c¡earen per a la protecció d'un
El poblat ibéric del puig de Sant territori o d'una tribu, i també estava
Juliá fou descobert per F. Riuró l'any coordinat amb poblats grans o mer-
1934. Les primeres excavacions foren cats. A la darreria del s. III, aquests
realitzades pel G.E. i E.G. de Girona recintes augmentaren en nombre, da-
durant els anys 1935-1936. D'engá del vant possibles atacs estrangers, i la
1939-1940 les continua F. Riuró, en durada de la inseguretat va fer que
col.laboració amb M. Oliva, fins a aquests llocs s'organitzessin com au-
l'any 1945. El professor Maluquer hi téntics poblats petits.

§§ñ.¡x