Page 85 - Girona abans de Girona, prehistoria.

La mutalla que envolta el poblat de
la Creueta és una bona Prcva de la
¡ m pottánc¡a estratégica d'aq u est.

La gran varietat del material ce¡á-
mic, tant el fet a má (recipients de
cuina) com el fet amb el torn (per a la
taula, decoració i conservació d'ali
ments), assenyala una població que
es deüa centrar en aquesta aclivitat
artesanal, que ens ha arribat fins als
nostres dies. Aixó també queda de-
mostrat per la preséncia d'objectes
d'impoÍació d'origen grec i de gran
comunicació, com places o carTers, qualita! producte de l'intercanü. Grá-
haurien de tenir-se en compte. Les cies a aquests objectes d'import¿ció,
excavacions descobriren diferens panys els excavadors donen pel poblat de la
de muralla que limiten una mica la Creueta una cronologia que va del s.
seva extensió en direcció N-S i que Val II aC, essent el s.IV el de mtxima
s'adapten bé al terreny. Aquesta mu- esplendor.
ralla presenta algun tram construit El pla urbanístic de la Creueta i
irregularment, peró en canü n'hi ha tota la seva producció, artesanal, es-
trossos que presenten un parament pecialment la cerámica, manifesten
ben regular, cosa que demost¡a dife- que la població allí assentada era la
rents ¿poques de construcció i també mateixa que la d'Ullastret o d'Empú-
canvis de1 nivell de üda. Alguns sen- ries. Si més no, era un lloc comercial
yals a 1a muralla indiquen que devia d'atenció important d'aquells dos grans
ser construida no solament de pedra, mercats, situats dins territori ibéric
sinó també de toves i fusta. indiget. S'hi van trobar productes que
La Creueta protegí una part im- tenen una distribució molt reduida i
portanl de la població. que devia ser exclusiva com ara la cerámica ibérica
essencialment doméstica i artesanal. amb pintura blanca (també n'hi ha a
Entre els objectes més importants, Sant Juliá de Ramis) o cerámica fa-
assenyalem una bona quantitat de bricada, ben segur, a Ullastret; apor-
.fusalloles i peces de teler, per ala ir,dús- tacions gregues de bona qualitat i la
tria de la roba i del vestit, i la presén- preséncia de monedes gregues d'ar-
cia d'objectes de fer¡o destinats als gent, de la seca d'Empúries. Aquestes
treballs del camp, com relles d'arada, monedes corresponen al ltnal del s.
falqs, ganivets, etc, els quals assenya- III aC, al moment de la segona guerra
len el cultiu de cereals i hortes en una púnica, i una de les seves característi-
gran extensió. E1 material de bronze ques és, en les dracmes trobades, la
només era utilitzat per als objectes transformació del cap de1 pegás en
d'ornamentació i decoració; anells, una figura humana; sota el cavall
bragalets, agulles, fíbules, arracades i porta la inscripció EMIIOPITON
penjolls, etc. (Emporiton= Empúries).