Page 92 - Girona abans de Girona, prehistoria.

romá, cap als anys 80-70 aC. I aquest
problema és difícil de resoldre, per-
qué «Gerunda» és el primer nom
propi que tenim documentat per a
Girona, identihcar-lo com al.lusiu a la ciutat
de Girona. Tothom accepta que aquest
nom és d'origen pre-romá, i per tant
indigeta podem acceptar que fou d\is ibéric.
Peró el terme «Gerunda», en época
ibérica, ifeia referéncia a un poblat, a
o ausetana? un lloc geográfic o a un territori?
Només sabem que el testimoni escrit
més antic del terme «Gerunda» la
\l r l'arqueologia ni els textos es- dóna Plini el Vell, a mitjan s. I dC,
I \ crits no espécifiquen claramenr fent al.lusió als seus habitants. La
a quin grup o tribu ibérica pertanyia versió de Ptolomeu, en el s. II dC, que
el territori de Girona. Les contradic- la fa ciutat dels ausetans, respon no-
cions entre fonts escrites no signih- més a un rumor históric. Gerunda ja
quen ni de bon tros diferéncies étni- és aleshores romana i disposa del
ques entre els pobladors ibers de les «ius latii», és a dir, del dret llatí.
nostres contrades. Els diversos noms
propis o genérics que utilitzaren els Ala muntanya on es troba situada
autors grecs o llatins per identihcar la ciutat de Girona. no s'hi han tro-
els pobles responen, moltes vegades, bat, de moment, restes antigues que
a una manera d'entendre el món dife- expliquin ltxisténcia d un poblat ibé-
rent de l'organització administrativa ric. Les característiques principals
i jurídica de les tribus ibériques. d'un poblat ibéric són: assenlament
El problema de la história de Gi- al damunt d'un lloc elevat, prop d'un
rona és precisament la identificació terreny pla i ric en aigua, i sempre
d'un poble antic abans de la fundació emmurallat-
de «Gerunda» com un establiment El poblat ibéric de Girona havia

L'artíbada dels
romans tanca tot un
periode de la h¡stü¡a
de Girona i n'obre
un de ben d¡lerént.

r'-,&...