Page 78 - Girona abans de Girona, prehistoria.
P. 78

fa 24.4 cm de llarg i la fulla és de
                                                     forma rectangular, amb nervació cen-
                                                     tral de reforgament.  La part que devia
                                                     anar emmanegada presenta 3 forats i
                      Descohriment                   dos claus de reblament,  sistema de
                                                     hxació al mánec, que devia ser de
                                                     fusta. Els altres dos forats que hi ha
                         dels metalls                sota el reblament  ext¡em són de fabri-
                                                     cació moderna i assenyalen  que la
                                                    peqa fou penjada en algun lloc. Aquest
                                                     punyal  és de configuració  antiga  apro-
              f,   t territori de Cirona  presenta pocs  ximadament 1800 anys aC.
              I-,indicis metal.logenét  ics. i aixó re-  El treball  de1 bronze  és més mo-
              perculien  Ia história de les técniques  delable,  peró la inexistdncia  d'un dels
              metal.lúrgiques, un dels processos  hu-  seus elements, l'estany,  fará que a
              mans més importants.  L'Edat  dels     Girona es trobi en un estadi de retro-
              Metalls comengá  en el periode  ano-   cés que durá tota l'Edat del Bronze i
              menat Calcolític  (: aprenentatge del  que  es destaca  perl'habitacle  en cova.
              coure i de la seva utilització). i tingué  La cova de Can Sant Vicens.  la dura-
              molt poca atracció a Girona, fins a    da de 1a qual s'al1argá  a tota 1'Edat dei
              l'época ibérica, amb el treball  de la  Bronze, no ha donat cap objecte  de
              forja. El treball del coure fou portat  metall.
              per la gent del  «vas Campaniformer.      És després  dels contactes amb la
              i molt aviat fou substituit  pel treball  gent emigrant i procedent  del Nord i
              del bronze  (aliatge de coure i estany).  de la Mediterránia   -que  repercuti-
                 A Girona  es va trobar,  esporádi-  ren en el món iber- que trobem una
              cament, un punyal de coure de fulla    riquesa d'ohjectes de metall. la majo-
              llarga,  peqa considerada  excepcional  ria d'ells dins la'ornamentació  o ins-
              dins el Món Calcolític.  Fou trobada   truments  de cirurgia. Cal assenyalar
              per F. Riuró,  l'any 1936, en observar  la quantitat  d'objectes de bronze tro-
              unes obres que es leien ai carrer de   bats als poblats  ibérics de la Creueta i
              Joan Maragall, n' 26. Aquest punyal    de Sant Juliá de Ramis, especialment









                            .:1 .   I



   t
  i:!

    '  -+&/   'r'+:



                '7§
                     :
   73   74   75   76   77   78   79   80   81   82   83