Page 102 - Esmorzem Falla Passeig 2023
P. 102

El món s’arregla en el bar






             –Quina poca vergonya, m’han comprat la taronja a dos                               TAULA 7
             euros i mig l’arrova!
             –No et queixes, que l’any passat no les volien i les poques      –Jo no sé per què veig les notícies, tot són desgràcies.
             que es van vendre, es van malvendre a euro...                    –Sí, últimament no hi ha una bona notícia.
             –Aquestes coses em posen negra! Recorde com el meu pare          –I faltava la guerra. Cada vegada que veig com estan
             deia que vivien de la taronja! Abans qui tenia tarongers era     passant-ho el poble ucraïnés, em pose malalt.
             ric i hui... ric-rac! Despeses i més despeses! Que si el pou,    –És per posar-se. Costa tant d’entendre...
             el reg, aclarir la tarongeta, els adobs, les contribucions...    –És  impossible  pensar  com  en  ple  segle  XXI  es
             –I després els javalins, que van i et destrossen l’hort per si   permeten aquestes barbàries.
             no teníem prou!                                                  –Ho estan destrossant tot, fins i tot famílies.
             –I el pitjor de tot és que al mercat una taronja es ven a mig    –És  que  veus  cada  imatge:  edificis  destrossats,
             euro aproximadament... Mig euro una taronja, que a més           persones  que  no  troben  als  seus  familiars...  quin
             no és ni del terreny!                                            patiment, els pobres!
             –Els comptes no ixen, algú s’ho embutxaca pel camí!              –El pitjor és que quan tot passe les conseqüències
             –I ben embutxaca’t... tot a costa de l’agricultor.               seran molt greus, no ja econòmicament, que també,
                                                                              sinó especialment psicològiques.
                                                                              –Mai tornaran a ser els mateixos.
                                   TAULA 6
                                                                              –Per sort, fins ara, han demostrat molta fortalesa. Ho
                                                                              demostren dia rere dia.




              I després d’un matí trepidant, arriba l’hora d’arreplegar, netejar i descansar fins a l’hora de sopar, ja que en dissabte sols
           serveixen esmorzars i sopars.
              Haurem d’esperar al cap de setmana vinent per veure de què ens assabentem. Ja ho diu Tereseta, el bar és testimoni de
           moltes converses i confessions entre amics, familiars i companys de feina. Llocs per a gaudir de la companyia i la gastronomia.
              En definitiva, els bars formen part del nostre dia a dia i ens donen vida.


           CELIA MARTÍ FERRANDO
           Professora i aficionada a dialogar i arreglar el món entre mos i mos.
   97   98   99   100   101   102   103   104   105   106   107