Page 66 - Relats curts memòria històrica definitiu

Era molt difícil aconseguir-ho perquè portaven armes de foc però el

seu grup i ell van posar tota la seva ànima per tal que fessin mitja

volta. Va haver-hi un moment que gairebé maten a un company seu,

que era el cap de la seva banda, i sense ell no eren res, però quan un

militar estava davant seu i el va disparar, el meu avi es va posar

davant, amb la conseqüència que dues bales li van tocar a la cama

esquerra.

Els seus companys van venir a socorre’l i va poder sobreviure perquè

les bales van entrar i sortir sense provocar-li mals irreparables. Per

aquesta acció es va convertir en un heroi entre els companys del seu

grup. Li va fer molt de mal, és clar, va patir molt, però el van

traslladar a l'hospital on li van poder curar les ferides. Una de les

bales, que ell anomena la bala maleïda, li va tocar el genoll, de

manera que no podia moure’l bé, i d’aquí que caminés amb

dificultats.

Quan el meu pare estava explicant aquests successos estava amb la

pell de gallina i molt espantat. En acabar només vaig poder dir-li

“ets molt valent, per a mi també ets un heroi” i li vaig fer una gran

abraçada plena d'alegria.

Laura Ruiz, 4B