Page 63 - Relats curts memòria històrica definitiu
P. 63
L’ÚLTIMA CARTA
Tot va començar un 24 d’abril
de 1943, quan jo només tenia 4
anys. Estàvem enmig de la
Segona Guerra Mundial contra
Alemanya.
Aquell matí jo m’havia
despertat a les 6 pel soroll dels
avions militars, la mare havia
preparat l’esmorzar pels meus
germans i per a mi.
Aquell dia el meu pare havia
marxat aviat, per lluitar en un
d’aquells combats que duren uns quants dies, quan ho feia em venia
a fer un petó per acomiadar-se de mi, però aquella vegada no ho va
fer. Cap a les 10 del matí va sonar l’alarma de guerra i vam córrer
cap al búnquer secret del jardí. Allà teníem una mica de menjar i
molts jocs de taula i joguines per passar l'estona.
Ja era mitjanit i va arribar una de les cartes que ens enviava el
nostre pare, el que jo no sabia és que aquella seria l’última carta seva
que llegiria.
Era migdia del 25 d’abril de 1943, aquell dia el meu pare tornava a
casa, i jo i els meus germans l’esperàvem impacients a la porta.
