Page 74 - Relats curts memòria històrica definitiu

LA HUMILITAT EN PERSONA

Era un dia qualsevol a principis del segle XX, Bonaventura Llibre

Costes estava treballant al camp com cada dia a Lloret de Mar. Ell

treballava molt, tant que feia el sou d’una setmana en tres dies, no

podia viure sense treballar. Al camp una senyora es va acostar i li va

demanar una ajuda econòmica, en Ventura va dir: “Agafa’ls i no

me’ls tornis!”

Ell era així d’humil! Donava diners a la gent que ho necessitava

sense demanar res a canvi, per aquest tipus de coses era estimat per

tot el poble, sabien que en Ventura podia fer de tot, llavors li

demanaven ajuda i com que ell estimava treballar, tothom hi sortia

guanyant.

Va viure així molt de temps, va fer moltes coses com tallar un bosc ell

mateix, va fer labors molt complicades i va seguir ajudant i estimant

a la gent del poble.

Quan va arribar la Guerra Civil ell no hi havia de participar perquè

ja era major de 40 anys, però hi havia gent que havia de lluitar i no

volia, llavors s’amagaven als boscos, s’anomenaven els emboscats. En

Ventura en mantenia un al bosc de Rocagrossa, cada dia

l’alimentava i tenien xerrades breus perquè l’emboscat no es sentís

sol.

Quan la guerra civil va acabar en Manel; l’emboscat, es va anar a

entregar a la guàrdia civil. La cosa no va acabar gaire bé i el van