Page 76 - Relats curts memòria històrica definitiu
P. 76
LA CANYA I L’ULL
Era una freda tarda d’un dimarts 3 de novembre de 1959 i un jove
de nom Joan Sais tornava cap a casa com cada dia. A l’arribar es va
trobar una situació a casa molt estranya, no hi havia ningú i ell
vivia amb els seus pares i la seva germana. Però no li va donar
importància. Al dia següent va anar a l’escola amb normalitat.
En Joan va arribar a classe amb l’hora justa i tocava EF. En aquella
època ensenyaven com volien els franquistes, marcaven una
educació limitada als pensaments del seu bàndol. Ell era un gran
aficionat a pescar i justament aquell dia van sortir a pescar a la
costa. Van passar les hores i estaven recollint, un parell de nens
estaven jugant amb les canyes abans de marxar i van tirar l’ham.
Amb la mala sort que va caure a l’ull d'en Joan.
Els nens espantats van marxar corrents perquè no volien estar
castigats.
En Joan va començar a cridar
desesperat i adolorit. Els
professors espantats van portar
en Joan cap a l’hospital el més
ràpid possible.
Aquell mateix dia en Joan va
perdre la vista d’un ull, i va
haver de portar ulleres tota la
vida.
En Joan una setmana abans de morir.
Aleix Pardo, 4B
