Page 73 - llibret falla cami nou 2018

LES FESTES DELS POBLES,

UN VIATGE D’ANADA I TORNADA

Totes les societats, ara i adés, ací i pertot, De fet, i des de la meua humil condició de
compten amb una sèrie de festivitats que es passejant habitual, d’observador a peu pla,
reparteixen amb major o menor criteri al llarg considere que les nombroses i variades festes
del seu calendari. De fet, d’alguns pobles es són un indicador immillorable que evidencia
comenta que sempre estan de festa i d’altres, la bona salut de què gaudeix la vertebració
tothom es pregunta que si algun dia treballen. social del municipi i quin és el grau d’interès
Aquestes dates tan assenyalades per al per preservar i millorar les tradicions que les
conjunt de la població a més de proporcionar generacions que ens han precedit ens han llegat.
als seus conciutadans un descans sempre
curt i merescut, comporten un socialment ben Alzira, evidentment, no n’és cap excepció, i de
acceptat trencament de la rutina diària. fet, la localitat compta amb més festes que ponts
per creuar el Xúquer: les festes de carrer i barri,
La seua gènesi i motivació sovint és ben senzilles però estimades pels veïns i circumscrites
diversa: commemorar esdeveniments històrics a una àrea molt localitzada; les festes patronals
ben significatius per a la localitat, lloar la figura de que susciten adhesions apassionades i fomenten
persones que han deixat una pregona empremta la participació popular; els Moros i Cristians que
en aquell indret, explicitar públicament i continuen creixent amb força rere any i millorant
comunitària la fe religiosa o, simplement, donar en organització i qualitat; i aquelles que com les
continuïtat a festes que s’hi celebren des de Falles o la Setmana Santa, tenen un abast més
temps immemorials. general, compten amb una participació més
nombrosa, nodreixen l’orgull del municipi i actuen
Siga quina siga la causa que ha espentat com a imprescindible i just reclam turístic.
aquestes festes cap avall pels intricats carrerons
de la història, sens dubte, són una sincera i clara Dos aspectes però, són comuns a totes
oportunitat d’apropar-se al cor d’una vila, a la aquestes festivitats independentment de la seua
seua essència. Perquè les festes simbolitzen el peculiar idiosincràsia i la seua major o menor
poble i, alhora, el poble s’emmiralla en aquestes repercussió: la importància de la música (les
tot obtenint-ne un reflex ben nítid; l’orgull, la bandes de música, indispensable referent; la
fortalesa, les arrels... prenen els carrers aprofitant solemnitat i circumspecció dels bombos i tambors;
l’avinentesa. les melodies de soca-rel de la dolçaina i el tabal
o l’aldarull festiu i engrescador de les xarangues)
Però el poble no és una entitat abstracta i i el vessant gastronòmic que amb major o menor
uniforme, sinó la suma de les persones que la intensitat agermana al voltant de la taula tots els
integren. Gent diversa amb inquietuds i formes participants. De fet, el poble valencià és músic i
de pensar ben diferents; i aquesta també n’és la gormand.
riquesa, perquè el nostre tarannà mai no resta
immutable, de fet, sovint canvia ràpidament, i en Per últim, crec que malgrat que arriba un
un instant podem passar de fer cara de Divendres moment que la mateixa inèrcia de la festa la fa
Sant a tindre cara de Pasqua. avançar d’any a any, si cal, amb major força, a
l’empara d’un suport institucional que ha de vetlar
Alguns pobles tenen platja, alguns altres per aquest patrimoni immaterial, sens dubte, la
muntanya, i fins i tot, alguns tenen muntanya a seua organització i èxit requereix d’una ciutadania
tocar de la platja, però tots, sense cap excepció, responsable i compromesa que treballe de forma
tenen festes. Perquè són una activitat humana discreta i entusiasta entre bastidors. Cal reconèixer,
necessària, ja que la festa implica socialització, doncs, aquesta tasca sovint inadvertida però
adscripció al grup, reafirmació col·lectiva i, indispensable. Perquè en tota festa, el poble n’és
evidentment, si cal cohesió, que siga mitjançant l’origen i també la destinació.
de l’alegria i la joia celebrativa.
Vicent J. Climent Blasco