Page 77 - llibret falla cami nou 2018

MODELAR EL FANG DE LA DEVOCIÓ

ELS VEÏNS DEL BARRI D’ALFARERS
CELEBREN LES FESTES EN ALZIRA DES DE FA SEGLES

En quasi tots els pobles valencians es té una Després d’aquesta contesa, que va durar 3 llargs
gran devoció al Crist Crucificat, sota diversos títols anys, un grup de veïns encarregaren l’any 1941 la
i advocacions. Ací, en Alzira, es venera al Crist de la fabricació d’una talla que encara es venera actualment
Mare de Déu, des de principis del segle xv, sempre en el barri, continuant amb la tradició fins a l’actualitat.
amb gran devoció per part dels veïns. Segons la A principis del mes d’octubre el veïnat dels Alfarers
tradició, la imatge la van tallar uns peregrins arribats continuen celebrant les tradicionals festes amb el
a la Vila d’Alzira el 6 d’agost de 1413; al mateix temps trasllat de la imatge a casa del clavari corresponent,
aquest Crist és patró del barri del Raval de Santa on s’instal·la el dosser, per tal que els que vulguen
Maria, conegut més popularment per Les Barraques. la visiten i veneren. El diumenge que es correspon
Existeixen altres imatges a les quals els veïns per la data es trasllada la imatge a la parròquia de
d’altres barris d’Alzira professen gran devoció, com l’Encarnació on té lloc la missa de la festa al migdia
és el cas dels carrers de la Pau, la Font i l’Olivera, en i a boqueta de nit recorre els carrers del barri. La
el barri de l’Hospital; com la talla de la Hermandad venerada talla del Crist dels Alfarers es va salvar de
de Caballeros de Cristo en la Agonia, que desfilen en les aigües i del fang de la “Pantanada” pel matrimoni
les processons de la Setmana Santa i que es venera Agustín Costa i Ana Oltra, qui en el seu domicili del
durant tot l’any a la parròquia de Sant Joan Baptista. carrer Dos de Maig la van pujar al primer pis de
També trobem el Pas del Poble, la seua talla la va l’habitatge. Aquesta talla ha patit altres vicissituds; fa
modelar el prestigiós imatger valencià Antonio més de setanta anys, quan estava en casa del clavari
Ballester. Agustín Costa, manyà en el seu taller del carrer Pont
La festa, els orígens de la qual es perden en els de Xàtiva, la fusta policromada amollava incessants
temps però que podria arrancar al segle XVIII, és la gotes, sembla que de suor, i la clavariessa, amb altres
que celebren els veïns del carrer Alfarers i finalment, dones del barri, van eixugar amb tovalloles la imatge,
les festes al Crist de l’Alborxí, un barri que no té molts que ho va repetir altres vegades. Seria un miracle?
anys d’existència i per aquest motiu la festa encara Extraoficialment es va difondre que podria ser per la
és molt jove. L’Arborxí era una partida agrícola als pintura de la seua policromia o per què la fusta de
extramurs de la ciutat, hui en dia s’ha convertit en la talla no estiguera prou seca. L’esdeveniment es va
l’Avinguda Lluis Sunyer, abans, pel centre d’aquesta transmetre al retor de l’Encarnació i a l’arxipreste.
avinguda corrien les aigües del conegut com a braç
mort del Xúquer. PERSONATGES CONEGUTS DEL BARRI
Antigament els actes religiosos al Santíssim Crist En aquest barri d’artesans que treballen el fang,
dels Alfarers se celebraven en el convent dels pares l’ofici més antic de la humanitat, a través d’aquesta
Caputxins, cenobi que va manar construir l’arquebisbe matèria per la qual el Déu Suprem va crear l’home,
de València, Joan de Ribera el 1602, als inicis del segle segons es relata a la Sagrada Bíblica, perquè Déu
xvii, actualment és la parròquia de L’Encarnació. va ser el primer terrissaire. També van nàixer homes
i dones que han destacat en arts, oficis i esports,
EL DARRER ALFARER entre altres el pintor Enrique Gregori, el retor Juan
En el carrer que du el nom d’aquells artesans Albelda, de l’església de Montesa; els metges Rafael
del fang, potser avantpassats de Quico peluca, Ximo Sifre Balaguer i Enrique Selfa, la religiosa Ángeles
el de la coonera, Caesa, Cara Bruta, Baltaros, o la Gómez, de la Congregació
mateixa fàbrica de rejoles i teules: La Constructora, de les filles de la Caritat
sense oblidar-nos de Bernat Martínez Segura, qui de Sant Vicent de Paul,
en arribar el temps de la “Pantanada de Tous” el Jorge Martínez Salvadores,
1982, va apagar el forn del seu alfar, per celebrar les “Aspar” campió mundial de
festes al Crist. Els més antics del barri conserven uns motociclisme i Bernardo
llibres d’actes i conters, en els quals consta que els Romeu, locutor de Radio
veïns del lloc celebraven festes allà per l’any 1927, Alzira.
però la història comença segurament al segle XVIII,
fins que el 1936 la imatge primitiva es cremà quan Alfonso Rovira
va començar la més incivil de les guerres. Cronista Oficial

FALLA CAMÍ NOU 75