Page 75 - llibret falla cami nou 2018

Caterina, on es veneraven les imatges- reliquiari baixada de la Moreneta. Això va ser després de
dels Sants Bernat, Maria i Gràcia. L’endemà la fusionar-se els cavallers de la Junta d’Obres del
portaven en processó a l’església de Santa Maria, Santuari amb les senyores de l’Associació de la
on es venerava el Santíssim Crist de la Mare de Déu, Mare de Déu i així va quedar organitzada la fins
ací restava un dia. Finalment la portaven a l’altra al moment actual.
parròquia de la ciutat d’Alzira, Sant Joan Baptista,
on se li oferia un tridu i en acabar la tornaven en El 1985, gràcies a l’impuls d’un grup de joves,
solemne processó al seu ermitori. Quan les festes entre els que trobem a Alfred Morell i Lupe
se celebraven al mes de juliol es fa al voltant de la Canet, la confraria recupera diversos actes que
festivitat del 23 de juliol, aniversari de la trobada ja no se celebraven, com les populars danses
de les relíquies de Sant Bernat i les germanetes. de la processó del matí, l’ofrena de la seda, la
En eixa època el trasllat a la parròquia de sant Joan permanència de la imatge de la Mare de Déu
es feia el matí del dia de Sant Jaume. En aquesta en la ciutat durant una setmana o la visita a
processó popular s’oferia a la Mare de Déu i de les parròquies en torns rotatoris anuals. També
manera espontània, madeixes de seda que es es creen actes nous com l’escenificació de la
penjaven en claus col·locats expressament en les trobada o la dansà, que acompanya l’acte de
andes, en acabar la festa la seda s’arreplegava i la descoberta, a més també es fan exposicions,
es venia per a atendre les necessitats de l’ermitori. conferències i altres actes per animar als pobles
Tot açò va tindre lloc des de finals del segle XIX i en les festes de la seua patrona.
fins a l’any 1931, quan va deixar de celebrar-se el
culte en el carrer i va passar a fer-se a l’interior de Si les festes de Nostra Senyora del Lluch
les esglésies. han destacat històricament pel seu arrelament
popular també és veritat que han tingut sempre
Acabada la guerra civil l’ajuntament intentà una gran solemnitat, especialment en actes
recuperar el calendari tradicional de les festes tan importants com les visites de la Moreneta
patronals i la imatge de la Mare de Déu del Lluch a València, el 1948, amb motiu de les Bodes de
tornen a baixar-la a la ciutat en el mes de juliol fins Plata de la Coronació de la Mare de Déu dels
al 1945. En eixos anys la Comissió de Festes de Desemparats o en 1954 en la Coronació de la
l’ajuntament intentà fer la baixada de la Mare de Mare de Déu del Puig.
Déu amb la mateixa solemnitat que antigament
i demanà la col·laboració de les comissions Va ser nomenada Alcaldessa Honorària
falleres de l’època per què feren carrosses d’Alzira el 1948 i va acompanyar les missions
com abans les feien els gremis. Posteriorment, de 1951 per recuperar la fe cristiana al nostre
la baixada passa a celebrar-se al setembre, poble. A més el 1965 va presidir també l’Any
quan l’Associació de la Mare de Déu celebra el Jubilar concedit al Santuari per la Penitenciaria
tradicional novenari en el Santuari i en acabar és Apostòlica de Roma, finalment el 1966 la imatge
l’ajuntament qui es fa càrrec de la baixada de la de la Verge del Lluch va presidir la Solemne
imatge, la qual visita les dues parròquies però en Coronació Pontifícia de la seua imatge.
l’orde invers, primer Sant Joan i després Santa
Caterina, des d’on es començava la pujada i el La història de la Mare de Déu del Lluch està
retorn al santuari. A finals dels anys 40 i principis incardinada a la història d’Alzira, de la mateixa
del 50 l’ajuntament organitza una popular manera que la història d’Alzira està lligada
cavalcada amb carrosses, gropes i persones a inseparablement a la Moreneta. Alguna cosa
peu, participen falles i comissions de festes dels que el cor dels alzirenys mai ha oblidat.
barris d’Alzira. Ja des de 1965 és la Confraria de
la Mare de Déu la que s’encarrega d’organitzar la Paco Gallardo

FALLA CAMÍ NOU 73