Page 74 - llibret falla cami nou 2018

LES FESTES PATRONALS

DE LA MARE DE DÉU DEL LLUCH

L’origen de les festes patronals de la Mare de Els primers a dedicar una festa a la Mare de
Déu del Lluch està unit a l’inici de la veneració Déu del Lluch són els llauradors, què pel mes de
en l’històric ermitori del Salvador, a finals del maig li dediquen una ofrena de flors i fruits a la
segle XVII. El Cronista Oficial de la Ciutat i arxiver Verge en el seu ermitori, d’ahí l’antiga invocació
municipal, Aurelià Lairón Pla, fou qui localitzà el de la Moreneta com a Reina dels Azahars de la
document i ara sabem tot el que va passar. El 5 Ribera. Aquesta protecció sobre els llauradors
d’agost de 1699 se celebrava la festa mariana, es va anar escampant per tota la ciutat, que en
just el vespre de la festa de la Transfiguració, aquells moments tenia una activitat eminentment
una festa que el municipi celebrava perquè era agrícola i en el segle XIX forma part de la trilogia
el dia del patró de l’ermitori. Fou llavors que devocional de l’alzirenya: el Santíssim Crist de
traslladaren en processó la imatge de la Mare la Mare de Déu, la Mare de Déu del Lluch i els
de Déu del Lluch des de la vila fins a l’ermitori, Sants Bernat Maria i Gràcia, als qui es dediquen
on la van entronitzar. La devoció per la Moreneta les festes patronals de la nostra localitat. Els
es va estendre ràpidament i l’ermita del Salvador festejos, organitzats per l’ajuntament, comencen
va passar a anomenar-se Ermita del Salvador i amb la baixada de la imatge de la Mare de
la Mare de Déu del Lluch, fins a quedar la Mare Déu a la ciutat d’Alzira on passa una setmana
de Déu com a única titular, i també decaure la i l’últim dia de festa torna al seu ermitori. No hi
devoció al Salvador. ha una data concreta perquè les festes estan
vinculades al calendari agrícola però sempre se
L’increment del culte es pot apreciar en celebren en els mesos de setembre o octubre,
diversos documents, però especialment en 1757, tot i que també tenien lloc al mes de juliol i va
quan les autoritats municipals consideren Nostra ser aquest el mes de l’any que es va escollir per
Senyora del Lluch imatge miraculossíssima i a celebrar les festes cap a finals de segle.
pròpia de la Vila. Anys després, el 1773, quan fra
Juan Bautista Morera, prior del monestir de la Els programes de festes de l’època ens
Murta destacà la condició de devota d’aquesta mostren la importància de la celebració de la
imatge i per últim el 1783 quan les autoritats festivitat de la Mare de Déu del Lluch en aquests
locals reconegueren l’ermitori com a centre anys. Les baixades des de l’ermitori es feien amb
de peregrinació de la ciutat i la comarca, “on molta solemnitat i en elles participaven tots els
s’acudeix a oferir sacrificis”. col·lectius locals, especialment per gremis, tot
un precedent de les actuals confraries. Aquests
Aquesta popularitat indica una presència real col·lectius professionals agrupaven als membres
preeminent en el devocionari local, de manera del mateix ofici i s’encarregaven d’organitzar
que el municipi fa rogatives, per això baixen la els balls de la processó, danses antigues que
imatge de la Mare de Déu del Lluch a la ciutat, representaven la muixeranga, els tornejants,
com va ocórrer el 1804 i un any després, quan els bastonets, etc. A més a més els gremis
la tornaren a baixar per a donar-li les gràcies i confeccionaven carrosses que arrossegades
festejar-la, aquesta vegada al costat de Sant per bous o cavalleries que anaven al davant
Bernat. Les festes en acció de gràcies a la de les processons i on els joves obsequiaven
Mare de Déu del Lluch i a Sant Bernat, Maria i els assistents amb objectes dels oficis que
Gràcia es va anar succeint de manera que en representaven. A més també participaven
1835 les autoritats locals es refereixen a les comparses de moros i cristians.
dos devocions més importants d’Alzira com a
Patrons. D’aquesta manera s’arreplega en el Tradicionalment la imatge de la Mare de Déu
document més antic que reconeix el patronatge del Lluc restava una setmana a la ciutat. En un
de la Mare de Déu del Lluch sobre els alzirenys. principi visitava durant 3 dies la parròquia de Santa

72 ALZIRA 2018