Page 156 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

1513, en l'espai d'una sola generació. Aquesta situació ve confirmada per la febre
constructora que s'empara de la ciutat. Es construeixen 133 cases noves en 20 anys,
sense parlar de les reconstruccions. Es clar que emigrar no significava tenir assegurat el

paradís, i un bon nombre dels nous gironins va haver d'allotjar-se a les barraques al
llarg de I ‘Onyar, davant del portal de Bonaventura. Però en seran desallotjats el 1509

pels jurats perquè els feien por les inundacions. De tola manera, en aquell moment Ia
ciutat ja estava reconstruïda, i la clisi de l'allotjament havia disminuït. Tots van poder
ser allotjats amb rapidesa.

Qui de vien ser? Aquestes famílies provenen de les comarques veïnes en la seva gran

majoria. Es pot, doncs, parlar de micromobilitat. Un 22 per cent provenen del Gironès,
un 13.5 per cent del Baix Empordà, un 10.5 per cent de la Selva; després, en un
percentatge menor, de la Garrotxa (5 per cent), de l'Alt Empordà, del Rosselló o del

Barcelonès. Fixem-nos en el gran nombre de francesos que travessen els Pirineus per
instal·lar-se a Girona: 16,2 per cent. El flux dels immigrants segueix doncs

constantment un eix Sud Nord. amb una preponderància de Ia gent del Sud. Les
famílies són sovint famílies simples: de pares i fills, però que gaudeixen, no obstant
això, d'un coeficient familiar superior a la mitjana, amb 4,91 persones per foc. Això

potser es pot explicar pel fet que la immigració ve provocada per diversos factors:
l'atracció econòmica n'és un. Però també pot manifestar-se per repulsió, com pot ser-

ho. per exemple, la pressió demogràfica d'una zona. Aquestes són, doncs, les famílies
més nombroses, les que marxen primer, les que no poden satisfer Ies seves necessitats
dins d'una economia saturada. Per tot això, les famílies, enteses en un sentit ampli

(amb ascendents i/o parents pròxims) representen, de tota manera, un 13 % dels
immigrats.

En la seva immensa majoria, els afranquits són artesans, i sobretot gent del tèxtil.
Representen un 40 % dels nouvinguts el 1173, i pugen fins al 60 7c els anys 1501-1505,

per després estabilitzar-se en la segona meitat dels anys 1510 cap attn54 7c. Amés
d'eils, trobem gent de l'ofici del cui¡ un 11 7c. i dc la construcció, un 5 %. Aquesta

afluència de mà d'obra permet, doncs, un redreçament ràpid de l'economia 1ocal. Des
d'aquesta dptica, la vinguda de famílies de mercaders, encara que en petit nombre
(poc més d'un 2.5 per cent dels afranquits), per met dinamitzar 1a represa econòmica.

A poc a poc, els jurats abandonaran la seva po1ítica d'exempcions fiscals perquè així
ho demanaran les necessitats democràtica i econòmica.

pag. 156