Page 153 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

Des d'un punt de vista econòmic, la guerra va ser una catàstrofe. El comerç va perdre
un 21 per cent de moviment en relació als anys 1448-1451. Hi va haver una
conseqüència directe i immediata: la moneda es va devaluar. Els pacífics passen de

1,02 g d'or a 2,915 g. La moneda corrent ja no tenia relació amb la moneda real. La
situació semblarà difícil de redreçar tenint en compte I ‘estat de fallida de les ciutats i

el despoblament.

Img: Exemple d'un pacífic de Renat d'Anjou. Acsearch.com

Aquesta crisi de Ia immediata postguerra s'estabilitza, de tota manera, gràcies, entre

altres coses, a l'arribada massiva d'immigrats als grans centres econòmics i, sobretot,
artesans, la qual cosa va permetre incrementar el creixement força ràpidament.

Malgrat això, Catalunya coneix un nou període de crisi entre els anys 1481 i 1187. A
més del fet que les depressions tenien sovint fases cícliques recurrents, cal afegir la
presa de les armes per part dels remences, que asfixia el camp en aquest període, i

també l'establiment de la Inquisició. Aquesta última, efectivament, provoca l'aparició
d'un clima rígid i inflexible, i pren com a objectiu un grup que serveix sovint de reserva

i/o de prestador de bens: els jueus i els conversos. El paisatge econòmic era força
depriment. Pe¡ manca de moneda, el comerç queda paralitzat. La producció estava
desorganitzada en diversos camps, i els artesans eren rars i, per tant, cars. La marina,

eix del comerç català a la Mediterrània, sobretot cap a Nàpols i Sardenya, estava en
declivi, la qual cosa va afavorir l'aparició i el desenvolupament ràpid de la pirateria.

Afegim a aquest quadre, ja de per si ben negre, la competència estrangera, que
produïa més, millor i a millors preus.

Cal esperar la data decididament emblemàtica de 1492 per veure com es va redreçar
definitivament l’economia. Es ben clar que aquesta recuperació va necessitar un cert

temps i, en l’àmbit del Principat en tot cas, no va permetre ni retornar al segon o

pag. 153