Page 150 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

impedissin acumular béns i terres en detriment dels més humils. La revolta remença,
dirigida per la classe mitjana de la pagesia, va acabar trobant una solució gràcies a la
sentència de Guadalupe. Perd, paradoxalment, si ens projectem cap als anys 1550,

constatem que no se'n va beneficiar en res, que va portar els més humils gairebé a la
ruïna i, per si això no fos tot, només va fer que revifar les classes acomodades, les

úniques que van tenir un ampli accés al domini útil. Vista des d'aquest punt de vista, la
revolució, primera revolució social d'Europa. no va tenir una conclusió a I ‘altura de les
esperances que havia creat.

•Els Reis Catòlics i Girona.

Girona es va beneficiar immediatament d'una imatge molt bona en l'entorn del nou

rei Ferran II. L'actuació dels gironins durant la guerra civil devia contribuir-hi, i el jove
sobirà es recordava segurament dels moments de I ‘exili que va passar protegit a la

Força. El lligam que els uneix és, doncs, potser sentimental, però quan hereta el tron
d'un regnat com el de Joan II, cal doblegar-se a la raó d'estat, i Girona tenia una posició

estratègica de primer ordre. Totes les relacions iniciades durant el regnat de Ferran es
faran, doncs, des d'aquesta doble perspectiva.

Les primeres decisions oficials del jove rei, després de la mort del seu pare l'any 1479,
concerneixen el problema de Ia recuperació de les jurisdiccions perdudes durant la

guerra civil. Així, per posar fi a la polèmica entre la ciutat i Verntallat, el rei ordena que
el castell de Rocacorba sigui tornat al veguer de Girona, Otger Agramunt. El mes de
setembre de 1479, des de Barcelona. Ferran II ordena que els béns il·legalment

confiscats o retinguts durant la guerra civil entrin a formar part del patrimoni reial. Per
aquest motiu, les jurisdiccions de la Pera, Bordils, Cervià, Madremanya i Sant Gregori

passen a ser possessions reials, tot i les reclamacions de monsenyor Margarit, primer
propietari, desposseït durant els fets de la guerra civil. A més de les decisions d'ordre
polític, Ferran II va prendre mesures d'ajut per a l'economia local. Va acabar amb el

desordre monetari del comtat d'Empúries i a l’Empordà. Efectivament, el valor
d'aquelles monedes viatjava extraordinàriament entre aquelles zones i les de Girona i

la Selva. Així, un ducat valia 30 sous a Castelló, però tan sols 27 a Girona. El rei era
sensible als arguments de Girona i va imposar una igualtat dels valors monetaris. En el

pag. 150