Page 155 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

Gràcies a aquesta economia sanejada, el Principat podrà recuperar suaument la seva
força i el seu rang. Serà una manera de salvaguardar-se contra les crisis futures, com
ara la crisi monetària del segle XVII, per exemple.

•Una població estrangera

Les ferides de Ia guerra civil eren difícils de curar després del conflicte. Girona es va

despertar en ruïnes. Tot s'havia de reconstruir: la ciutat, l'economia, i la població,
greument afectada a causa dels enfrontaments. No obstant això, un historiador es pot

adonar ben ràpidament que el nombre d'habitants, encara que havia disminuït molt,
estava en progressió constant des de I ‘any 1473- Paradoxalment, el saldo bateigs-

morts era negatiu. És a dir, que els naixements no cobrien el nombre de morts. Com
pot ser que la població augmentés i que ho fes de manera tan espectacular? L'única
resposta possible és la immigració.

Des del 1473, els jurats de Girona, conscients de la dramàtica situació econòmica i

demogràfica de la ciutat, posen a punt una política de seducció per atraure els
candidats a la immigració. Insisteixen a establir noves poblacions gràcies a una política
de franquícies fiscals. Totes les persones que s’instal·laven a Girona amb la seva família

i els seus béns, per a quatre anys com a mínim, es beneficiaven d'exempcions fiscals:
només pagaven la meitat dels impostos sobre el vi i la farina, i no eren censats

immediatament en les imposicions locals. Aquests mesures econòmiques duraran un
centenar d'anys per atraure 1.829 famílies, aproximadament 9.000 persones. Una xifra
impressionant, a la qual caldrà, a més, afegir les persones soles que no gaudeixen

d'aquests privilegis, o també les famílies que es queden menys de quatre anys, i que
no figuren en els llibres de franquícies.

Aquestes mesures van portar resultats immediats. Entre 1473 i 1475, arriben a aquesta
ciutat en ruïnes, de poc més de 500 focs, 160 famílies, unes 700 persones. Es tracta

sobretot de gent de l'ofici del tèxtil. A partir de 1475, passada l’eufòria dels primers
moments, aquest confort es rellenteix una mica. Però comença novament a partir dels

anys 1490, ja que, només el 1516, 843 famílies s’instal·laran a Girona, amb un pic
notable de 179 famílies entre els anys 1506 i 1510. Aquesta ¿poca correspon al final
real dels problemes. Així, la població de Girona passa de 621 focs el 1485 a 1.089 el

pag. 155