Page 152 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 152
incursió francesa com per preparar una conquesta espanyola. Girona, per tant, havia
de preparar la vinguda de les tropes de Castella i d'Aragó i havia de vetllar perquè no
els faltés de res, sobretot des de1 punt de vista de la manutenció. El 1502 també va
tocar a Girona enviar el nombre més alt d'homes per donar suport al setge de Salses.
Girona representa doncs un paper de topall entre els dos regnes, algunes vegades com
a protector, d'altres com a atacant. Finalment, el rei va intervenir molt concretament
en la vida de la ciutat. Així, gràcies a ell avui encara podem gaudir del barri antic, ja que
els jurats havien previst destruir tota la Força Vella. Adduint el paper estratègic de la
ciutat de Girona i. sobretot, de la seva reputació d'inexpugnable, tal com havia pogut
verificar-ho ell mateix, e1 rei va refusar que els jurats prenguessin aquella decisió. En
canvi. va donar el seu aval per a la reconstrucció del carrer de les Ballesteries, destruït
gairebé sencer durant la guerra civil, perd fent prometre als jurats una millora
urbanística perquè hi hagués espai entre les cases i la muralla del davant del Mercadal.
Quan el rei va morir, el dia 23 de gener de 1516, la ciutat va sentir-ne profundament el
dol. La cerimònia celebrada a la catedral va ser solemne i amb gran pompa. Girona va
sentir profundament la pèrdua del seu monarca i ho va demostrar amb sinceritat. El rei
va tenir present a l'esperit tota la seva vida el paper que havia representat Girona
durant la guerra civil. Aquella experiència, que va marcar profundament el jove
príncep d'aleshores. es va notar durant tot el seu regnat en les relacions que va
mantenir amb la ciutat. I Girona, ben conscient d'aquesta posició, va saber respondre a
aquesta confiança amb sinceritat.
•De la aflicció al renaixement
S'ha de tenir en compte la situació econòmica del Principat per comprendre la
situació local de Girona. Què queda de Catalunya després de la guerra?
El 1472 Catalunya es desperta amb un sentiment de frustració. Hi havia el dubte de
saber si la guerra no s'havia fet en va. S'havien resolt els problemes? Sembla
malauradament que, després de 10 anys de guerra, Ia resposta sigui globalment
negativa. Les reivindicacions pageses es van quedar sense solucions, el Principat va
perdre el Rosselló i la Cerdanya. El balanç era més aviat trist.
pag. 152