Page 152 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 152

incursió francesa com per preparar una conquesta espanyola. Girona, per tant, havia
                  de preparar la vinguda de les tropes de Castella i d'Aragó i havia de vetllar perquè no
                  els faltés de res, sobretot des de1 punt de vista de la manutenció. El 1502 també va

                  tocar a Girona enviar el nombre més alt d'homes per donar suport al setge de Salses.
                  Girona representa doncs un paper de topall entre els dos regnes, algunes vegades com

                  a protector, d'altres com a atacant. Finalment, el rei va intervenir molt concretament
                  en la vida de la ciutat. Així, gràcies a ell avui encara podem gaudir del barri antic, ja que
                  els jurats havien previst destruir tota la Força Vella. Adduint el paper estratègic de la

                  ciutat de Girona i. sobretot, de la seva reputació d'inexpugnable, tal com havia pogut
                  verificar-ho ell mateix, e1 rei va refusar que els jurats prenguessin aquella decisió. En

                  canvi. va donar el seu aval per a la reconstrucció del carrer de les Ballesteries, destruït
                  gairebé sencer durant la guerra civil, perd fent prometre als jurats una millora
                  urbanística perquè hi hagués espai entre les cases i la muralla del davant del Mercadal.




                  Quan el rei va morir, el dia 23 de gener de 1516, la ciutat va sentir-ne profundament el
                  dol. La cerimònia celebrada a la catedral va ser solemne i amb gran pompa. Girona va
                  sentir profundament la pèrdua del seu monarca i ho va demostrar amb sinceritat. El rei

                  va tenir present a l'esperit tota la seva vida el paper que havia representat Girona
                  durant la guerra civil. Aquella experiència, que va marcar profundament el jove

                  príncep d'aleshores. es va notar durant tot el seu regnat en les relacions que va
                  mantenir amb la ciutat. I Girona, ben conscient d'aquesta posició, va saber respondre a
                  aquesta confiança amb sinceritat.



                                         •De la aflicció al renaixement



                  S'ha de tenir en compte la situació econòmica del Principat per comprendre la

                  situació local de Girona. Què queda de Catalunya després de la guerra?


                  El 1472 Catalunya es desperta amb un sentiment de frustració. Hi havia el dubte de
                  saber si la guerra no s'havia fet en va. S'havien resolt els problemes? Sembla

                  malauradament que, després de 10 anys de guerra, Ia resposta sigui globalment
                  negativa. Les reivindicacions pageses es van quedar sense solucions, el Principat va
                  perdre el Rosselló i la Cerdanya. El balanç era més aviat trist.




                                                                                                pag. 152
   147   148   149   150   151   152   153   154   155   156   157