Page 145 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

Joan II tenia consciència del paper primordial d'aquesta resistència pagesa. D'altra
banda, les seves accions els permetran rebre, més tard, l'any 1486, de mans de Ferran

II el títol de Generós i un privilegi militar. Durant el conflicte, Joan II va incorporar
totalment els remences al seu sistema militar, fent d'ells molt més que unes simples

milícies . El 1463 va nomenar capità reial Francesc de Verntallat, que era el cap de fila
de les tropes remences a Girona. Així es va convertir en l'autoritat màxima del Gironès,
tant des del punt de vista civil com militar. D'altra banda, s'ha de dir que Verntallat va

representar el seu doble paper de manera brillant. Va mantenir les seves posicions
estratègiques a la muntanya de Girona durant tota la guerra. A més, va intentar

organitzar una administració pública.

Aquest òrgan era dirigit per una junta de govern de dotze membres. Les vegueries de

Vic, Camprodon i Girona es beneficiaven de dos representants cadascuna. I els poblets
i llogarrets dels afores es repartien els altres sis membres. Però, tot i l'acció decisiva de

les tropes remences, Joan II no va poder resoldre completament els seus problemes
jurídics. Efectivament, el 1472, quan es va produir la signatura de la pau de Pedralbes,
Joan II no va trencar amb les classes socials dirigents i, per aquest motiu, va haver de

renunciar a prendre una decisió sobre la condició remença. Es va acontentar
recompensant alguns caps d'aquesta revolta, com va ser el cas de Verntallat, nomenat

finalment vescomte d' Hostoles.

Així, doncs, tot i l'alçament i les batalles encapçalades pels pagesos durant aquells 10

anys, el problema que existia des del 1472 continuava sense tenir una solució. La
guerra no els va portar cap dels beneficis que havien previst. La gran crisi econòmica

posterior al conflicte va reactivar els reflexos senyorials. El 1481 les Corts van aprovar
la constitució "com per lo senyor" que restableix i reforça els drets dels senyors de la
terra. L'agitació que es va produir va empènyer les mateixes institucions a concedir als

pagesos eI dret de sindicatura i una exempció per alliberar-se dels drets feudals. Però
la situació política era molt tensa i una segona guerra remença va esclatar l'any 1483.

Estava encapçalada per Pere Joan de Sala, antic lloctinent de Verntallat, que
representava I ‘ala més radical de la pagesia. Però aquest alçament no va tenir ni de
bon tros les mateixes repercussions que el primer, i Sala va ser vençut a Llerona l'any

1485 i, posteriorment, executat. El problema remença va quedar aleshores en suspens.

pag. 145