Page 143 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 143
"netejar" els nuclis rebels que hi ha a l’Empordà. Vernatllat decideix instal·lar-se amb
les seves tropes al Mercadal, per si hi ha un nou setge. El mes d'octubre, el rei en
persona desembarca amb el seu exèrcit a Empúries i inspecciona la situació local. Perd
les coses no s'aturen pas aquí. El duc de Lorena no es declara vençut i torna a atacar la
ciutat el 1468. Quan el mes de novembre Ferran II ajuda Girona, que esta novament
assetjada, és vençut a Viladamat per les tropes franceses. Es el començament d'una
sèrie de contratemps de les tropes del rei a l’Empordà. Les tropes reialistes es
repleguen cap a Tarragona. Girona, sempre en estat de setge però sense rendir-se,
acaba essent el punt de resistència màxima de Catalunya. Divuit mil francesos més hi
fan cap, sota les ordres del general Dubois. Es el començament d'un llarg setge. EI dia
de Corpus de l'any següent. el primer de juny, Dubois invita els jurats a un dinar per
iniciar les negociacions. A1 vespre, els jurats fan entrar dos-cents homes armats a la
ciutat i se signa la rendició. Per la seva banda, Dubois jura davant Ia porta de la
catedral que els privilegis de què gaudir la ciutat de Girona es mantindrien. Semblava
que això significava el final de la resistència gironina, que a partir d'aquell moment va
canviar de camp. No obstant això, aquesta situació va durar poc temps, ja que l'any
següent mor el duc de Lorena. Aquest fet permet a Joan II recuperar definitivament la
ciutat.
La ciutat, a partir d'aquell moment "immortal Girona", va patir en la seva pròpia carn,
durant els deu anys de guerra. els setges successius de les tropes rebels i reialistes. A
l’endemà de la guerra, la ciutat estava en fallida, les cases mig destruïdes ocupaven els
carrers. La població va patir una severa sagnia. L'economia estava al seu punt més baix.
Però, malgrat aquest quadre negre, la ciutat es tornarà a aixecar amb una rapidesa
extraordinària, i recuperarà el seu pes demogràfic, econòmic i cultural en menys d'una
generació.
•Remences a la guerra civil
Encara que la crisi dels remences es remunta al segle XIV, caldrà esperar aquest final
de segle XV per veure com es resol. Però, abans de tot, ens podem preguntar: de que
es tractava?.
La remença és la compra de la redempció de la gleva, és a dir, que un serf lligat a un
fons de terra podia comprar-se. Sovint s'associava als mals usos l'espoliació, l’àrsia o
pag. 143
