Page 141 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

immediatament. A més, la reina no havia vingut sola. L'acompanyava un petit grup de
militars que l'havia seguit des de Barcelona o que l'havia anat a trobar més endavant.
També podia comptar amb algunes personalitats locals, poques en realitat, però de

talla, com Joan Margarit, Francesc Sampsó o GuiIIem Sunyer. En tot cas, no sabem que
la seva presencia i la de l'hereu excitessin les fibres monàrquiques dels habitants. I,

potser per alliberar-se d'aquesta implicació directa incòmoda, Girona va intentar
diverses vegades arribar a un acord de pau. En tot cas, en vigílies del setge, és clar que
la defensa de la ciutat es farà seguint dos fronts: la reina i els seus fidels defensaran Ia

Força Vella, i els habitants, la ciutat baixa. Cadascú amb les seves armes. cadascú amb
els seus homes, i sobretot sense cap interferència. En aquell moment, és clar que la

reina només podia comptar amb ella mateixa, i que els jurats no lluitaven exactament
per la mateixa causa que ella.

El dia de Pentecosta (el 6 de juny) les tropes del Principat van atacar. Gairebé no van
tenir problemes per entrar a la ciutat. Pallars mateix diria que ha guanyat perquè els

enemics "s'han deixat guanyar". Els homes de la reina havien de defensar sols el
reducte de la Força. Quants eren? Aproximadament dos-cents de censats amb certesa,
quatre-cents comptant-hi els habitants. I d'aquests dos-cents, quants eren gironins? A

penes quaranta-tres de coneguts. La resta eren funcionaris reials (31), militars no
catalans (61) i pagesos (39). I els altres? De fet, l'11 de juny i el 6 de juliol es van

celebrar dos consells generals. Els documents ens aporten la llista de les persones
presents, és a dir, la llista de les persones que en aquelles dates no estaven tancades a
la Força. Dels vuitanta prohoms del Consell General, només en faltaven vuit, que eren

amb la reina. De fet, tot porta a creure que de les vuit-centes persones que formaven
el patriciat urbà, només un centenar hauria pogut ajudar la reina. Quant a l'actitud del

clergat, també és reveladora. La major part dels membres de l'Església vivia a la Força.
Sembla, doncs, que s'hi van quedar ja que simplement hi vivien. La prova és que no
figuren a la llista dels enemics de la Diputació. Després de la intervenció del comte de

Foix, els jurats i dignataris gironins van desplegar el zel que els havia faltat en el
moment del setge per donar suport a la reina. El títol "d'Immortal" va ser conferit a la

ciutat, ja que la reialesa tenia molt d’interès a asseure-hi els seus representants. Però
quan els jurats van pressionar fins arribar a demanar al nou rei Ferran el títol de
"Fidelíssima", aquest els va respondre demandant als gironins una prova de la seva

fidelitat.
________________________________

*Girona Medieval/Sandrine Victor, pag. 12-13.

pag. 141