Page 137 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 137

Img: Castell de sobreportes davant de la pujada del Rei Marti/litografies.


                  L'elecció dels jurats es va fer, a partir d'aquell moment, tan sols per sorteig, i tots els
                  ciutadans hi podien aspirar. De tota manera, com a tot Catalunya, hi ha una forta
                  divisió política, sobretot entre les files del patriciat. A Girona, hi ha dos clans rivals:

                  d'una banda, els Sampsó-Cavalleria-Margarit; de l'altra, els Segurioles-Desvern-Miquel.
                  Atrets pel brogit, ens dirigim ara cap a la plaça de les Cols i el carrer Argenteria, el

                  centre de la vida econòmica de la ciutat. El nivell de vida de les classes inferiors ha
                  augmentat, en detriment del de les classes més acomodades. Els artesans es tornen a
                  recuperar. El comerç del drap, punta de llança de Girona, és pròsper. La ciutat rivalitzat

                  amb Perpinyà, Mallorca, València o Barcelona. El gremi és fort i està ben organitzat:
                  exporta a terres llunyanes. La situació econòmica s'ha redreçat a- quests últims anys.

                  Cal dir que s'han fet nombroses inversions al camp, que a partir d'aquell moment
                  esdevé el jardí de la ciutat, proveint-la, però que també serveix de font d'especulació.
                  Els moviments monetaris rutllen bé. Tot plegat ens fa pensar que si la ciutat es troba

                  en un mal pas, assetjada pels exèrcits, només és a causa de factors externs de política
                  general. No obstant això, encara que la guerra no s'hagi declarat, alguns núvols

                  amenacen tempesta. Al camp, protesten els remences, els pagesos sotmesos a la
                  remença, compra de la redempció de la gleva. Representaven d'un vint-i-cinc a un
                  quaranta per cent de la població rural. I el problema fa temps que dura i va

                  augmentant, ja que els dirigents no han sabut resoldre el problema jurídic dels mals



                                                                                                pag. 137
   132   133   134   135   136   137   138   139   140   141   142