Page 134 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 134
van votar en contra eren els que reballaven en obres catalanes, on en aquells
moments s'experimentava la nau única. En la votació, els canonges es van inclinar per
la nau única, pensant que seria més solemne, compartint així el criteri del bisbe, i que
irradiaria més llum: efectivament, cada obertura estava buidada a la paret, i el pla
adoptat tenia una rara simplicitat: una nau gegantina de 34 m d'alçada i 26 m
d'amplada caracteritzava u rectangle sense creuer amplificat per capelles
condicionades entre els contraforts. Poder i rigor d'una obra que es pensava acabar
ràpidament, però l'ultima volta de la qual fou col·locada el segle XVII cosa que justifica
l'estil barroc de la façana aixecada entre 1569 i 1793 La tria de la nau única es va deure
en bona part a un picapedrer, l'activitat des de l'any 1369. Esdevingut mestre del qual
coneixem d obres d'ençà el 1401, Guillem Bofill va estar lligat a la construcció la Seu
durant més de mig segle. Al final de la seva vida va treballar conjuntament amb
l'escultor Antoni Canet. Però els arquitectes i mestres de l’obra venien de vegades de
molt lluny, com Lovaina, oriund de Savoia, que fou molt actiu en l'obra en els anys
1360, i l'escultor Francesc Bornat, també de Savoia. En aquesta època de gran activitat
(cap al 1370), aparegueren les primeres mencions a la porta dels Apòstols, i un cert
nombre de capelles, com la de Sant Iu.
L'obra donà feina a nombrosos professionals de la construcció: els comptes setmanals
de les despeses de l’obra de la Seu assenyalen una quinzena de picapedrers, entre els
quals figuraven escultors com Guillem Morey, manobres en un nombre més elevat,
fusters (d'un a tres, segons els anys), i esporàdicament segons les necessitats puntuals,
es recorria a la mà d'obra local per a feines particulars. Els picapedrers treballaven a la
llotja i segellaven les pedres amb marques que encara avui dia podem veure en els
murs de la Catedral. Es tractava d'una mà d'obra assalariada, pagada cada setmana
sobre les bases d'un treball a jornal. Així, el mestre d'obres guanyava 3 sous i 6 diners
barcelonesos més algunes gratificacions anuals assignades pel Capítol (el 1377 Pere
Sacoma va rebre 100 sous). Els altres picapedrers guanyaven entre 2 i 3 sous 6 diners.
En conjunt aquestes pagues no canviaren gaire en el curs de l'any i el nombre de dies
de feina (sis com a màxim per setmana) voltava els 260 cada any per als més assidus.
___________________________________________________
*Girona Medieval, Crisi i desenvolupament (1360-1460) Christian Guilleré.
pag. 134
