Page 139 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 139

ordena la detenció del seu segon fill, Carles de Viana. Aquest acte és perfectament
                  il·legal, ja que va contra quatre usatges i quatre constitucions de les Corts. I oligarquia
                  ho aprofita per aixecar-se contra la monarquia. Les Corts van crear el Consell que

                  representava el Principat de Catalunya.
                  Aquest òrgan es troba, doncs, al punt de partida de la revolta. A través d'aquest

                  Consell, les Corts tenen el rei al capdavant. El gener de 1461 convoca la primera reunió
                  del Parlament de Catalunya. La Biga, que representa l'oligarquia, atia l'exaltació del
                  poble en favor de Carles de Viana i, introduint un discurs de llibertat de la terra,

                  reclama l'alliberament del príncep. A les eleccions municipals de Barcelona, que van
                  tenir lloc en aquell moment, la Biga retorna amb força al govern. El Parlament

                  multiplica els ultimàtums al rei, que respon amb un refús darrere I ‘altre. Perd davant
                  l'oposició i el descontentament de les masses i de l'oligarquia, e1 rei no pot resistir
                  gaire temps i cedeix, el juny de 1461, signant els acords de Vilafranca del Penedès. Es

                  la gran victòria de la Biga, que s'aixeca obertament contra el rei, el qual a partir
                  d'aquell moment no pot tornar a entrar lliurement a Catalunya.


                  La Biga obté que el govern monàrquic sigui controlat per una institució aristocràtica: és
                  la Diputació del General, que encapçalarà el príncep Carles. ara ja en llibertat. A més,

                  s'organitza el nou Consell del Principat de Catalunya, que té un paper semblant al
                  d'una super diputació. El rei només conserva el dret de convocar les Corts i de

                  nomenar els ministres i els oficials. El triomf és, doncs, complet, però l'oligarquia ha
                  deixat endarrere dos grans oblidats: els gremis i els pagesos. Es pot dir fins i tot que
                  aquests últims s'emporten ràpidament el paper de segons perdedors. Efectivament, els

                  senyors feudals, victoriosos, demanen als remences el pagament dels últims anys. Els
                  problemes no s'han pas resolt per a tothom. Quan, el 1462, Carles de Viana mor d'una

                  malaltia pulmonar, els que van quedar marginats en la primera revolta s'aixequen
                  perquè creuen que ei príncep ha estat enverinat. A començament de 1462, el poble
                  pren les armes. Els remences tenen al capdavant Verntallat, que organitza un sistema

                  de guerrilla que funcionarà durant deu anys. La idea era senzilla: un terç dels pagesos
                  prenia les armes i els dos terços restants els sostenien econòmicament. La guerra

                  oposa, doncs, tres camps: l’oligarquia, el rei, els remences.

                  Joan II busca el suport de Lluís XI, rei de França. L'any 1462 compromet, arran del

                  tractat de Baiona, el Rosselló i la Cerdanya a canvi de diners i d'arnes. El conflicte
                  comença. Durarà 10 anys.




                                                                                                pag. 139
   134   135   136   137   138   139   140   141   142   143   144