Page 139 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 139
ordena la detenció del seu segon fill, Carles de Viana. Aquest acte és perfectament
il·legal, ja que va contra quatre usatges i quatre constitucions de les Corts. I oligarquia
ho aprofita per aixecar-se contra la monarquia. Les Corts van crear el Consell que
representava el Principat de Catalunya.
Aquest òrgan es troba, doncs, al punt de partida de la revolta. A través d'aquest
Consell, les Corts tenen el rei al capdavant. El gener de 1461 convoca la primera reunió
del Parlament de Catalunya. La Biga, que representa l'oligarquia, atia l'exaltació del
poble en favor de Carles de Viana i, introduint un discurs de llibertat de la terra,
reclama l'alliberament del príncep. A les eleccions municipals de Barcelona, que van
tenir lloc en aquell moment, la Biga retorna amb força al govern. El Parlament
multiplica els ultimàtums al rei, que respon amb un refús darrere I ‘altre. Perd davant
l'oposició i el descontentament de les masses i de l'oligarquia, e1 rei no pot resistir
gaire temps i cedeix, el juny de 1461, signant els acords de Vilafranca del Penedès. Es
la gran victòria de la Biga, que s'aixeca obertament contra el rei, el qual a partir
d'aquell moment no pot tornar a entrar lliurement a Catalunya.
La Biga obté que el govern monàrquic sigui controlat per una institució aristocràtica: és
la Diputació del General, que encapçalarà el príncep Carles. ara ja en llibertat. A més,
s'organitza el nou Consell del Principat de Catalunya, que té un paper semblant al
d'una super diputació. El rei només conserva el dret de convocar les Corts i de
nomenar els ministres i els oficials. El triomf és, doncs, complet, però l'oligarquia ha
deixat endarrere dos grans oblidats: els gremis i els pagesos. Es pot dir fins i tot que
aquests últims s'emporten ràpidament el paper de segons perdedors. Efectivament, els
senyors feudals, victoriosos, demanen als remences el pagament dels últims anys. Els
problemes no s'han pas resolt per a tothom. Quan, el 1462, Carles de Viana mor d'una
malaltia pulmonar, els que van quedar marginats en la primera revolta s'aixequen
perquè creuen que ei príncep ha estat enverinat. A començament de 1462, el poble
pren les armes. Els remences tenen al capdavant Verntallat, que organitza un sistema
de guerrilla que funcionarà durant deu anys. La idea era senzilla: un terç dels pagesos
prenia les armes i els dos terços restants els sostenien econòmicament. La guerra
oposa, doncs, tres camps: l’oligarquia, el rei, els remences.
Joan II busca el suport de Lluís XI, rei de França. L'any 1462 compromet, arran del
tractat de Baiona, el Rosselló i la Cerdanya a canvi de diners i d'arnes. El conflicte
comença. Durarà 10 anys.
pag. 139
