Page 144 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

l'adulteri, pels quals els culpables havien de pagar les multes corresponents al seu
senyor. Els remences representaven d'un vint-i-cinc a un quaranta per cent de la
població pagesa. La compra d'aquesta gleva valia, al començament del segle XIV,

aproximadament tres sous, però, després de la pesta negra de 1348, els preus van
disparar-se i van pujar a prop de 120 sous. Aquest és el començament del malestar

remença. Alfons el Magnànim va intentar l'any 1458 fer suspendre les quantitats de
compra. Però això representava privar els burgesos i senyors d'una gran entrada de
diners i ningú no va voler seguir aquest camí. En vigílies de la guerra civil, el malestar

arriba al camp gironí. Les reivindicacions dels senyors propietaris encenen la revolta
dels remences, que esclata el mes de febrer de 1462. Els remences van prendre

possessió de la muntanya gironina i de la Selva amb força rapidesa. Donant suport al
rei, defensen i abasteixen Girona durant eI setge. Combatran per Girona fins a la seva
caiguda en mans de les tropes angevines del duc de Lorena l'any 1469. La seva tàctica

s'acosta molt a la dels guerrillers actuals. Les seves tropes tallaven les comunicacions
entre Barcelona i l’Empordà. D'aquesta manera, paralitzaven les ordres del Consell del

Principat. Només una part dels homes anaven al combat. Els altres es quedaven als
camps per abastir-los. Durant la durada del conflicte, van concentrar les seves forces
per mantenir els passos pel Pirineu oberts a les tropes de Joan II. Així asseguraven una

comunicació fluida entre Girona i les ciutats del camp reialista de l’Empordà, d'una
banda, i les tropes de I ‘exèrcit reial enclavades a Balaguer, Tarragona o Lleida, de

l’altra.

Img: Un militar en armes com els que participaven el guerra remença.(AHG).

pag. 144