Page 142 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

•Dins la tempesta

Des de temps reculats, Girona ha ocupat una plaça estratègica a Catalunya. I això

encara va ser més veritat durant la guerra civil que es va produir entre els anys 1462 i
1472. Per aquesta raó, Girona va ser escenari de nombrosos setges al llarg del

conflicte, tan aviat assetjada per uns, tan aviat per altres, i deixada al final de la guerra
en un estat de ruïna. El primer setge és el més conegut. Les tropes de la Generalitat,

conduïdes per Pallars, deixen Barcelona el mes de maig de 1462 per prendre Girona,
refugi de la reina i del seu fill. Ocupen fàcilment la part baixa de la ciutat, després
d'haver destruït durant els combats I ‘edifici de l'actual Fontana d'Or. Però Rocabertí es

fa fort a la Força Vella. Verntallat, al cap dels pagesos remences, intenta prendre
Pallars a la contra per Riudellots de la Creu, però aquest atac acaba amb una desfeta.

El 7 de juny de 1462, dia de Corpus, Pallars projecta celebrar triomfalment la seva
entrada a la ciutat. Però, encara una vegada més, Rocabertí es manté, fins i tot després
de la lluita sagnant que va oposar els dos camps a la plaga de Sant Domènec. Com hem

vist abans, va ser gràcies a la intervenció francesa del comte de Foix que la ciutat es va
alliberar el 23 juliol.

Un altre setge, aquest força breu, va tenir lloc I ‘any 1463. Les tropes del baró Bernat
de Cruïlles persistien en el setge militar de Ia Força Vella, però sense obtenir gaires

més èxits que els homes de Pallars. Fins aI 1467, la ciutat gaudeix d'una relativa
tranquil·litat o, si més no, es pot dir que no pateix una pressió tan ferma. Al

començament del conflicte, el rei Joan II tenia assegurada I ‘ajuda de les tropes de Lluís
XI de França contra el Rosselló i la Cerdanya. Però la Diputació també havia demanat a
les tropes franceses que l'ajudessin, un suport que, en un primer moment, van rebutjar

de donar. El 1467 França reacciona, accepta I ‘oferiment i s'afanya a socórrer la
Diputació de la Generalitat. Girona sempre havia estat considerada un punt estratègic,

ara reforçat com a ciutat d'acollida de la resistència reialista a Catalunya. Per aquest
motiu, el duc de Lorena, fill del duc d'Anjou, s'hi dirigeix el mes de maig de 1467.
Arriba per Santa Eugènia de Ter. Per tallar les comunicacions i avançar-se a l’arribada

dels reforços de Joan ll, realitza nombrosos raids amb les seves tropes al Gironès i,
sobretot, a la zona de Banyoles. Joan II envia ajut, en efecte, a Girona a través de la

persona del seu propi fill. Ferran, que encapçala les tropes reials. El duc de Lorena
marxa en direcció a Hostalric per poder-lo aturar. El príncep passa per Lleida, Vic, Sant
Esteve d'en Bas. Amer i arriba finalment a Salt el mes d'agost. Després es dediquen a

pag. 142