Page 129 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

caracteritza per l'oposició dels grups del patriciat. Remarquem que el clan Sampsó-
Cavalleria-Margarit estava menys representat entre els jurats de la mà major (4
vegades, l'última el 1452), que el clan Segurioles-Desvern- Miquel (8 vegades, l'última

el 1459) L'únic any on coincidiren els dos clans fou el 1452, data a partir de la qual la
situació no parà d'agreujar-se, fins a la reforma definitiva del sistema d'elecció. D'altra

banda, fou més popular al principi entre els artesans que entre el patriciat.
___________________________________________________

*Girona Medieval, Crisi i desenvolupament (1360-1460) Christian Guilleré.

LA PRESIÓ FISCAL.

Fins als anys 1360, s'experimenta- ren molts sistemes per finançar les despeses de la

ciutat. Els contemporanis no s'equivocaven quan consideraven que les dificultats
financeres que patien els municipis catalans als anys 1380-90 eren degudes més a la

guerra contra Castella que a la pesta del 1348. Així, per afrontar-les, es va generalitzar
el sis- tema de censals i violaris, és a dir, les rendes de l'ajuntament. D'altra banda,

s'havien de poder pagar aquestes ren- des dues vegades l'any (el que s'anomenava
pensions). Els dirigents havien utilitzat durant el període precedent de manera
irregular el recurs a les imposicions que eren una mena d'impost indirecte. Segons ells,

presentava uns avantatges evidents: en primer lloc, com diríem avui dia, era indolent,
perquè es tractava d'una taxa recaptada en el consum, però també en algunes

transaccions, com les rendes, per exemple; com que es referia fonamentalment als
productes de la terra, eren bàsicament els pagesos els la pagaven; finalment, el recurs
a les talles, en un període de disminució de la massa fiscal a causa de les pestes, podia

afavorir la fugida de la població. El mateix argument encara es feia servir els anys 1450.

Els edils, que representaven el patriciat, preferien per raons evidents el recurs a les
imposicions que a les talles, que els afectaven més directament. L'organització de les
finances municipals es va completar finalment els anys 1390 amb l'elecció del clavari

de les imposicions. Durant aquest període es posaren les bases d'una administració
fiscal que duraria molt de temps. Així, els principals finançaments es por- taren a terme

gràcies a préstecs en forma de censals, censals morts o violaris. Aquests documents,
molt extensos, representen un o diversos registres segons els anys i les despeses
efectua des. El 1368, la ciutat va emetre prop de 9500 lliures de rendes que

pag. 129