Page 124 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

L'evolució demogràfica i econòmica de Catalunya va afavorir entre el 1330 i el 1367 els
mercaders i els drapers, que esdevingueren els més nombrosos a representar la
població, mentre que els artesans foren allunyats del poder de mica en mica.Fins al

1374, i gràcies a la intervenció de la reialesa, no trobem les dues places de jurats de la
mà menor ocupades per artesans. A Barcelona, com a Girona, el rei volia obrir el joc

polí tic a la ciutat i, per tant, precisà que l'elecció dels jurats fos indirecta: el primer de
gener, el Consell elegia sis electors, que elegien els sis jurats i altres oficials. Definia així
els tres estaments: la mà major representava els ciutadans, els honrats; la mà mitjana,

els mercaders; i la mà menor, els artesans. Aquesta reforma del sistema d'elecció
preveia a més la disminució del nombre de consellers, que passava de 80 a 45. Es

redactava també una llista dels ciutadans dels tres estaments, pràctica que recorda
una mica els llibres de matrícules del segle XV.

Els 45 noms (15 per estament), reunits d'aquesta manera en la cèdula reial, es
tornaven a copiar llavors sobre trossets de per gamins i es col·locaven a l'interior d'uns

rodolins de cera, posats en tres bosses. Per elegir els nous jurats es treien dos cilindres
per sarró. Per substituir les persones mortes, s'utilitzava un sistema indirecte (tria i
sorteig). Per lluitar contra les acumulacions de poder, el ter- mini entre dues eleccions

era de tres anys. Però aquesta reforma no va aconseguir la unanimitat dels patricis,
que trobaren el suport del primogènit Joan. Sota la direcció del vice-canceller de

l'infant, Jaume Monells, s'elaborà una nova reforma a la tardor de 1375, que es va
promulgar al febrer de 1376 Al patriciat li agradava el sistema que prevalia abans de la
reforma reial i que permetia als mercaders i drapers ocupar els càrrecs de jurats de la

mà menor: sien enteses eser de man menor los menestrals, ans aquelles persones o
semblants que antigament són reputa- des ésser de man menor a bon àrbitre dels

jurats.... El sentit de la reforma era clar: es tractava, tot mantenint un cert atzar en
l'elecció, de controlar-la mitjançant una forma de cooptació intermèdia. Així, en un
primer temps, els sis jurats sortints (i no el rei) designaven tretze consellers de cada

mà: aquests formaven part de dret del nou Consell Els 45 consellers representaven
llavors la universalitat.

Segona etapa: es tractava de la designació dels sis electors, que eren elegits per sorteig
d'entre els 45 consellers. Tercera etapa: l'elecció dels jurats. S’aïllava els sis electors

per evitar pressions, i no es podien separar sense haver escollit els nous ju- rats. Si no
ho aconseguien, era el rei o el primogènit qui escollia els jurats, si es trobaven a

Girona, o si no hi eren, el batlle. Mentre que el 1377, només un artesà apareixia en el

pag. 124