Page 120 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

de pensar, tanmateix, que les altres fonts d'immigració s'aturaren llavors: els
aprenents van continuar constituint un contingent apreciable de mà d'obra, cal afegir
una població flotant difícil de calcular, que de vegades apareix a la documentació, com

és el cas d'un donzell bretó mort a Girona o els nombro- sos testimonis de les actes
notarials que no trobem en els registres contemporanis de les talles municipals. Sigui

com sigui, és gràcies als registres oficials que es pot estudiar aquest fenomen. Fins
gairebé la revolució de 1462, i la situació es repeteix més endavant, els jurats van
acordar ràpidament, a partir de l'any 1375, una franquesa de talla que anava de 5 a

més de 10 anys, a qualsevol persona que s’instal·lés amb la seva família a la ciutat
després del 1400. El nou ciutadà es beneficiava, d'altra banda, de les franqueses

comercials que gaudien els gironins d'origen. Ben aviat també els ganxons es van
beneficiar d'aquests privilegis. Es evident que aquesta política demogràfica atreia les
poblacions llunyanes, fins al punt que prop dels anys 1400 els del rei de França al

Llenguadoc s'inquietaren a causa d'aquesta situació.

Durant la segona meitat del segle XIV, el perfil econòmic dels que es beneficiaren de
les franqueses havia variat una mica. Podem dir que els mercaders havien estat
substituïts parcial- ment pels paraires, que tendien a exportar ells mateixos la seva

pag. 120