Page 119 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

gairebé 1.600 famílies. Malgrat les pestes, a partir del 1371, la mitja na de fills per
parella havia augmentat lleugerament ja que se situava una mica per damunt del
coeficient de substitució de les generacions (2'32), circumstància que podria explicar la

recuperació de l'últim decenni del segle XIV. En el segle XV, l'evolució està més
contrastada: el document de 1462 publicat per Santiago Sobrequés dóna 873 focs; si

acceptem aquesta xifra, això significa que la població s'havia reduït a la meitat en
relació a principi del segle. I sembla difícilment admissible en la mesura que els altres
indicadors (com les imposicions) no presenten una pèrdua tan marcada. Efectivament,

el decenni que va precedir la revolució va conèixer diverses epidèmies, com la de l'any
1457: podem estimar que -com a Barcelona la mort d'un 10 per cent de la població

urbana; però el coeficient de prop del 50 per cent és massa elevat. Llavors cal tenir en
compte l'èxode de la població.

Img: Vista des de un punt elevat del Barri del Mercadal/Pedres de Girona.
___________________________________________________
*Girona Medieval, Crisi i desenvolupament (1360-1460) Christian Guilleré.

L’EMIGRACIÓ OFICIAL.

Per afrontar tant la pèrdua de la massa fiscal en nombre de contribuents com les

necessitats de mà d'obra qualificada d'una economia que s'havia obert àmpliament
cap a la Mediterrània en el transcurs del segle XIV, els edils gironins s'inclinaren per

afavorir la instal·lació de població estrangera a la ciutat i fins i tot a la diòcesi. No hem

pag. 119