Page 118 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 118
L’EVOLUCIO DEMOGRAFICA.
EL període que va del 1360 al 1460 es considera una època de disminució
demogràfica de l'Occident Es coneix millor gràcies a una documentació cada vegada
més dant. Als fogatges reials, com el de l’any 1360, establert per les Corts de Cervera,
s'hi afegiren les talles que els edils van imposar amb força regularitat. Els primers
documents nombrosos sota el regnat de Pere el Cerimoniós S’establiren a partir d'una
avaluació general de la ciutat taxada a tants de sous o de diners per foc. La talla partia
d'un document previ, preparat per l'administració municipal, l'estima, que presentava
una avaluació del patrimoni de cada família, i l'impost que s'havia de pagar
representava un percentatge d'aquest patrimoni. Tanmateix, els fragments conservats
a Girona són menys precisos que els coneguts a la Provença, al Llenguadoc o a Itàlia.
Paral·lelament als fogatges reials, trobem els registres de maridatge o de coronatge,
que a par tir del primer quart del segle XV implicaren una participació financera per
part de la població a les despeses ocasionades pel coronament el casament del nou rei.
Aquest impost es pagava per foc.
Però aquesta documentació té les seves limitacions: quan confrontem dos documents
dels mateixos anys, les diferències són prou sensibles. Així, podem comparar el fogatge
de l'any 1378 amb una talla establerta pel municipi el 1379-80. El fogatge presenta un
enregistrament de 505 focs menys que la talla, és a dir, gairebé un 53 per cent.
Aquesta constatació es pot aplicar també a Sant Feliu de Guíxols. Pel que fa a la talla, si
bé és més precisa que el fogatge, no registra encara tots els caps de família. Cal tenir
en compte la con- juntura en la qual es van realitzar aquests documents: per això, no
podem creure al peu de la lletra el document del 1462, redactat en plena Guerra Civil,
que comportà naturalment un èxode important de la població, quan fins i tot els
contemporanis eren conscients que la terra és molt depopulada e destroyada després
d'aquest trist episodi En aquestes condicions es pot entre- veure una evolució possible
de la població gironina, que compta d'una banda amb l'èxode rural i de l'altra amb una
política oficial d'immigració Podem concloure que el període que va del 1360 al 1400
és un període de baixa regular, amb algun moment de petita recuperació: tanmateix,
1360 marcà l'apogeu demogràfic de la ciutat, que tenia uns 1.850 focs com a mínim La
disminució d'aquest període es va produir cap al 1388: amb 1.347 focs registrats a la
talla de 1388, la població gironina hauria reduït un 30 per cent. A final del segle XIV es
va produir una recuperació evident, ja que la talla del 1399 comptava una població de
pag. 118
