Page 113 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

EL PROBLEMA DELS REMENCES.

Fou a la diòcesi de Girona que aquest problema es presentà d'una manera més

aguda. La remença, recompra de l'adscripció a la gleva, associada als mals usos (firma
d'espoli, arsina, cugucia), representava per a la pagesia catalana, i des de feia molt de

temps, una situació jurídica sovint insuportable. Quan després de la Pesta Negra.
s'afegí el jus maletractandi a totes aquestes obligacions, la situació ja estava a punt

perquè la pagesia s'oposés a l'arbitrarietat senyorial (nobiliària, eclesiàstica o fins i tot
burgesa).

• Intestia: és un dret senyorial que penalitzava els pagesos que morien sense
fer testament. La penalització consistia en la confiscació d'una part dels seus béns,
en la majoria dels casos, en una tercera part. Pella i Forgas esmenta com a costum
del mal ús d'intestia “gairebé general” la diòcesi de Girona, en què l’home jove
(el pagès que no tenia mas) que moria intestat i sense fills, els seus béns es
repartien en tres parts: una d'aquestes era per al senyor, l'altra per als familiars i la
darrera se subdividia altre cop en tres parts: l'una per a la família, l'altra per als
clergues, perquè resessin per l'ànima del finat i la darrera per a repartir entre els
pobres.

• Eixorquia: dret pel qual el senyor rep una tercera part de l'herència del pagès que
no té descendència.

• Cugucia: si la muller del pagès era trobada culpable d'adulteri, el senyor rebia la
meitat dels béns si la dona tenia el consentiment del seu marit, o la totalitat dels
béns, si la dona no el tenia.

• Àrsia: indemnització que el pagès ha de pagar al senyor en cas d'incendi fortuït de
les seves pertinences.

• Ferma d'espoli forçada: era l'exacció d'una part dels béns dels pagesos quan
garantien el dot de la muller amb el mas del seu senyor, arran del matrimoni dels
seus vassalls. Hem de recordar que el pagès tenia el domini útil del mas i el senyor,
el domini directe.

• Remença personal: els pagesos sotmesos a la servitud de la gleva no podien
abandonar el mas que treballaven sense haver-se redimit per part del seu senyor
feudal. La redempció afectava no solament el pagès, sinó també la muller i,
sobretot, els fills i filles. Els preus de redempció varien molt en el transcurs del
temps i estan en consonància amb l'avaluació que es fa del mas. Les donzelles
incorruptes es redimien pagant al seu senyor una quantitat fixa. En la diòcesi
de Girona, eren dos sous i vuit diners.

pag. 113