Page 109 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 109
LA PUIXANÇA DE LA DRAPERIA.
El fogatge de 1360 atorgà una màxima importància al sector tèxtil. Evidenciava una
divisió prou marcada del treball d’aquest sector, des del filat fins a la preparació final,
tasca que correspon als paraires. El que sorprèn és la relativa feblesa del nombre de
teixidors en relació al de paraires, perquè una de les característiques de la draperia
catalana consistia en la transformació del drap cru, sovint fabricat en d'altres indrets
(València, Aragó), paral·lelament al tractament de la llana. La primera matèria, la llana,
pro- venia del Regne de València (Sant Mateu), de la conca de l'Ebre, especial- ment
d'Aragó, o de Menorca, la qualitat de la qual era ben coneguda.
S'utilitzaven dos tipus de llana: la de tosa i la llana d'adoberia, obtinguda de les pells de
xais morts a la carnisseria. Primerament la llana s'havia de rentar i triar, cardar i
pentinar. Llavors es podia començar a filar. En el tissatge es determinaven els diferents
tipus de teixits segons el nombre i la llargada dels fils de la cadena. Les ordenances
sobre els oficis estaven molt desenvolupades en els aspectes de la fabricació.
Els paraires intervenien al final de la cadena, per dir-ho així, ja que finalitzaven la
matèria bruta produïda pels teixidors. Les operacions de maçolatge eren realitzades en
els molins drapers, nombrosos al Mercadal, pels moliners i els baxadors sota la direcció
dels paraires. El treball, i és el que li donava valor, s'acabava sovint amb el tenyiment,
sempre sota la direcció dels paraires: l'alum que servia per fixar el color, venia de l’Àsia
Menor en aquella època. Les matèries tenyidores es produïen, en canvi, localment, ja
es tractés del pastell, o la grana extreta del garric. La roja o roga podia produir-se in
situ o importar-se. Una sèrie de contractes de final del segle XIV presenten una altra
operació després del tenyiment: l'estirament, que permetia de guanyar una mica de
llargada i es feia generalment al Mercadal, en un espai tancat anomenat camp dels
tiradors. Cada taller es componia d'un paraire, de vegades d'una família, pare i fill o
propparents, que n'era l'amo.
pag. 109
