Page 107 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

Img: L’Església de Sant Feliu hagué de ser fortificada davant les amenaces del segle XIV/Wikipiedia.

LA CONJUNTURA ECONOMICA.

Sembla mes contrastada que la del període precedent en la mesura que

intervingueren diversos factors exteriors, com les guerres o els setges (encara que
limitats en l’espai i en el temps.

Tanmateix no es pot comparar amb el mal any primer, que l'opinió d'aquell temps
considerava com a la conscienciació d'un canvi de conjuntura, ni amb la gran penúria

que afectà totes les regions mediterrànies entre els anys 1374-1375. Més endavant,
acci- dents menors marcaren aquesta situació. El preu del gra era un criteri molt

important per a la mestressa de casa, però n'hi havia d'altres, com l'activitat
econòmica (producció tèxtil), o el comerç a llarga distància en el qual participaven els
mercaders gironins. Mos- tren, en qualsevol cas, que la ciutat estava no solament

lligada a l'activitat agrícola, sinó que s'hi havia produït una intel·ligent divisió del
treball, i que depenia de la seva activitat artesanal que representava un valor afegit

molt important. Prenem l'exemple del blat: si la dècada que precedeix el 1360,
presentava una notable estabilitat del preu del blat (índex mitjà 73 -sobre 100- entre
els anys 1329-1339), entre 1360-1369 aparegué una certa tensió en els preus 005). El

preu més elevat de la mitgera de blat se situà a prop d'11 sous 6 diners barcelonesos.
Decenni difícil marcat per la devastació de les collites per culpa de les llagostes. La crisi

del blat nasqué dels desequilibris del període 1370-1375 i culminà amb les males
collites dels anys 1373-1374.

pag. 107